En anglès va ser coneguda com a "jukebox". El terme jukebox es va començar a utilitzar a partir de la dècada de 1940, quan els dispositius s'instal·laven principalment en locals anomenats Juke joints, en els quals se servien begudes i menjar ràpid, s'hi podia ballar i apostar.
Una gramola (també nomenada com rocola o sinfonola), és un aparell que, de manera automàtica, reprodueix música després d'introduir diners i seleccionar la cançó desitjada.
En els seus orígens, la gramola consistia en un gramòfon tancat en una caixa de fusta que feia sonar discos mitjançant una combinació de botons.
L'edat d'or d'aquest artefacte va ser després de la Segona Guerra Mundial, durant els anys 50 i 60. Eren imprescindibles en els restaurants de menjar ràpid per a amenitzar l'ambient.
Alguns d'aquests aparells musicals han sobreviscut gràcies a museus i col·leccionistes. Si bé no totes les gramoles funcionen en l'actualitat, la seva estètica les ha consagrat com a un atractiu objecte decoratiu.
Les gramoles van anar evolucionant i a partir dels anys 80, amb l'aparició de CD, els discos compactes van passar a ser el principal suport de les màquines de discos. Posteriorment, moltes companyies van llançar models digitals, que ja no usaven discos de cap mena, sinó que la seva base era internet.
Actualment, les gramoles són capaces d'emmagatzemar milions de títols tant de música com de vídeo i karaoke que funcionen des de monitors tàctils, la qual cosa permet que la interacció amb l'usuari sigui més ràpida i intuïtiva.
Feliç aniversari d'una màquina musical que va trencar motlles i va suposar un salt en la reproducció de cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.