EL GALL NEGRE

Imatge: Legendofgao 

L'Ayam Cemani (Pollastre de Cemani) és una raça rara de pollastre originària de la població de Cemani a Indonèsia. Probablement, és la criatura més intensament pigmentada de la terra. No només les seves plomes, també el bec, la cresta, la llengua i les potes són d'un sorprenent negre blavós, però també ho són la seva carn, els seus ossos i els seus òrgans interns.
L'explicació d'aquesta coloració es troba en un gen dominant que provoca hiperpigmentació. Els científics coneixen el fenomen com a fibromelanosi.
Hi ha evidències que es tracta d'una reordenació complexa del genoma de l'animal.
Sembla que la mutació tindria l'origen en un sol ocell que podria haver viscut fa milers d'anys.
El gall de Cemani és només l'exemple més extrem d'aquesta hiperpigmentació dèrmica. Una altra raça, coneguda com la silkie per les seves plomes suaus i semblants al cabell, també té pells i teixits hiperpigmentats, igual que els pollastres negres H'Mong del Vietnam i els svarthöna de Suècia.
Al gall de Cemani se li atribueixen dots místics al seu lloc d'origen i, de vegades, és present en determinades cerimònies de caràcter esotèric. No és habitual el seu consum alimentari, però és un molt popular a les baralles de galls a Bali perquè les seves cuixes tenen molt més múscul que la resta de pollastres, la qual cosa fa que siguin molt més ràpids i forts. Darrerament, està despertant un gran interès entre els criadors d'ocells ornamentals. 

Imatge: Kangwira 

LA LLEGENDA DEL TOBOROCHI

Imatge: Hans Stieglitz 

La Ceiba speciosa és un arbre amb un aspecte peculiar natiu de les selves tropicals i subtropicals de sudamérica on és conegut amb diversos noms: "palo borracho", "árbol botella", "árbol de la lana", "palo rosado"...

La seva alçada oscil·la entre els 10 i els 25 metres i les seves copes arriben a tenir un diàmetre de 10 a 12 metres.

Floreix de gener a maig en l'hemisferi sud i el nèctar de les seves flors és molt apreciat pels colibrís i les papallones monarca que la pol·linitzen.

A Bolívia, aquest arbre és conegut amb el nom de "toborochi" (arbre del refugi) i, segons explica una llegenda, va acollir a una noia jove que estava embarassada del deu colibrí. La noia fugia dels esperits malignes que la volien matar a ella i al fill que duia al ventre. Després de donar a llum, el fill es va salvar, però la noia va quedar atrapada dins l'arbre i cada any, quan arriba el fred, ella apareix en forma de flors rosades que són visitades pel seu espòs, el deu colibrí.

Imatge: mauro 

Imatge: Mauroguanandi 

Podeu llegir la llegenda a: 

• Venerables árboles

EL MEGALITISME AL PALLARS JUSSÀ

Menhir del Serrat dels Rebolls. Imatge: Dòlmens i Menhirs Pilar

El megalitisme va tenir lloc des de finals del Neolític fins a l'Edat del Bronze. Es caracteritzava per construccions arquitectòniques funeràries formades per grans blocs de pedra. Les formes bàsiques eren el menhir i el dolmen.
La paraula menhir prové del bretó i significa pedra llarga. Es tracta d'una pedra clavada verticalment al sòl amb la finalitat de fixar l'ànima dels morts. A vegades es posen en filera (alineaments) o formant cercles (cromlecs).
El dolmen, que significa taula de pedra en bretó, és més complex. Està format per diverses pedres verticals que serveixen de suport a una llosa col·locada horitzontalment. Algunes vegades es recobrien amb terra, rebent el nom de túmul.
A Pallars Jussà el megalitisme pertany a l'època del Bronze; hi trobem magnífics monuments com el Menhir del Serrat dels Rebolls, el Dolmen del Mas, el Dolmen de la Cabaneta del Moro i el Dolmen de la Casa Encantada. 

Dolmen del Mas. Imatge: Gustau Erill i Pinyot 

La Cabaneta del Moro. Imatge: Danipobla 

Dolmen de la Casa Encantada (Senterada). Imatge: Banyeres 

L'escriptor Pep Coll recull una llegenda sobre aquest dolmen, segons la qual, una bruixa que vivia a l'Estany Obert del barranc de Pinyana, caminava en direcció a la serra amb una gran pedra damunt del cap, dos més sota les axil·les i una altra al davant com si fos un davantal. Mentre caminava, anava filant en la rueca. En arribar al cim va morir extenuada i les pedres que duia van quedar en la forma que les veiem avui dia.

PER A ELISA

Retrat de Beethoven per Karl Joseph Stieler. © Beethoven-Haus Bonn 

El 27 d'abril de 1810, el famós compositor alemany Ludwig van Beethoven va crear una de les seves obres més conegudes: "Per a Elisa". No obstant això, no es va publicar fins quaranta anys després de la mort del seu autor.

La partitura va aparèixer entre els manuscrits d'una exalumna i amiga del músic. Es tracta d'una bagatel·la, composició que es caracteritza per la seva curta durada i l'absència de pretensions tècniques. Les bagatel·les van sorgir en el Romanticisme, moviment en el qual s'idealitzava a la dona.

Originàriament, va ser escrita per a piano, encara que més tard, va ser adaptada a altres instruments tant de vent com de corda. Però així, tocant-la a manera de solo i principalment al piano, és com veritablement s'aprecia la subtil bellesa d'aquesta peça.

La peça està envoltada de misteri. Hi ha qui diu que Per a Elisa no és únicament fruit de Beethoven. També hi ha dubtes sobre si la dedicatòria posava realment "Per a Elisa, en record de Ludwig Van Beethoven" o bé que Ludwig Nohl, el seu descobridor, va llegir malament i en comptes d'Elisa, posava Theresa. En fi, per especulacions no queda.

Sigui com sigui, és difícil trobar a algú que no hagi escoltat aquesta obra tan popular i no s'hagi sentit captivat per ella. 

Us deixem amb aquest regal per a les orelles. Esperem que la gaudiu. 

EL POL NORD GEOGRÀFIC

Artic. Imatge: Paul Downey 

El pol nord geogràfic és un dels dos punts de la superfície d'un planeta que coincideix amb l'eix de rotació, en el cas de la terra, formant un angle de 23.5°. 

Es troba en l'oceà Àrtic, on la mar és coberta per un casquet de banquisa (gel marí).

S'hi va arribar per primera vegada, usant vehicles terrestres, el 26 d'abril de 2009 per l'expedició russa comandada per Vasili Yelagin. L'expedició russa MLAE-2009 va utilitzar dos automòbils amfibis amb remolcs.

Gel àrtic. Imatge: Christopher Michel 

El sol està permanentment per sobre de l'horitzó a l'estiu i per sota a l'hivern.

L'hora és difícil d'establir en el pol nord perquè el sol surt i es pon només una vegada a l'any i totes les zones horàries hi convergeixen. Com que no hi ha vida humana permanent, no se li ha assignat cap zona horària en particular. Així que les expedicions poden utilitzar la que més els convingui.

El pol nord és més calent que el pol sud perquè està a nivell de la mar. Les temperatures a l'hivern varien de -43 °C a -26 °C i a l'estiu ronden els 0 °C.

Cap país posseeix el pol nord o la regió de l'oceà Àrtic que l'envolta pel que és administrat per l'Autoritat Internacional dels Fons Marins.

Gairebé no hi ha fauna. Només s'han pogut veure exemplars de guineu àrtica i de foca ocel·lada i, ocasionalment, óssos polars, pels volts del pol nord. 

Guineu àrtica. Imatge: David Mark 

Foca Ocel·lada. Imatge: NOAA Seal Survey 

Ós polar. Imatge: Arturo de Frias Marques 

A l'Àrtic, les temperatures estan augmentant dues vegades més ràpid en relació a la resta del món. L'increment d'aquestes temperatures està ocasionant molts canvis a l'Àrtic, com la reducció del gel marí, l'augment del nivell de la mar i la fosa del permagel (en anglès, permafrost), queés la capa de sòl permanentment congelat.

Com a curiositat, en algunes cultures occidentals, el pol nord és el lloc on viu Papà Noel.
El servei postal del Canadà li té assignat el codi H0H 0H0 pel conegut "Ho ho ho".

Amb aquesta il·lustració, l'artista Thomas Nast va immortalitzar l'aspecte actual del Pare Noel.

"Merry Old Santa Claus", l'edició de l'1 de gener de 1881 de Harper's Weekly. 

ELS ESPINACS

Qui no recorda a Popeye el marí? Mentre entretenia els més petits, els animava a menjar espinacs. Ens deixava bocabadats amb aquella força descomunal després de menjar la benaurada verdura.
Ens hem de traslladar als Estats Units dels anys trenta, després de la I Guerra Mundial, quan les anèmies per falta de ferro eren molt freqüents. El dibuixant Max Fleischer crea el personatge de Popeye i les autoritats sanitàries aprofiten l'avinentesa per a incentivar el consum d'espinacs, pel seu suposat alt contingut en ferro. Anys més tard es va descobrir que era un gran error, perquè en traduir l'estudi del científic alemany E. Von Wolf de 1870 sobre els espinacs es va col·locar malament la coma dels decimals de tal manera que la quantitat de ferro es va multiplicar per deu.

Primera aparició de Popeye (Fragment de l'episodi pilot, el 1933) 

Total, que no tenen tant de ferro com pretenia la campanya però sí molts altres minerals i vitamines, a més d'una baixa aportació calòrica. A més a més, són molt versàtils a la cuina.

Ja es conreaven fa més de dos mil·lennis en la zona de l'actual Iran i, en el segle IX, els sarraïns les van introduir a Itàlia i d'allí va passar a tota Europa.

Hem de tenir en compte que quan les cuinem, redueixen molt la seva grandària. No hem de cometre l'error de remullar-les, ja que, pel seu alt contingut en aigua, es posaran mústigues i s'estovaran. És millor rentar-les i assecar-les o centrifugar-les immediatament. Un altre error freqüent és passar-nos amb el temps de cocció; es recomana escaldar-les uns pocs segons perquè conservin el seu color i no perdin propietats. També es poden menjar crues, ja que es tracta d'una verdura digestiva, amb bon sabor i molta fibra; també, es poden saltar poc temps amb el foc alt i l'oli ben calent.
Però compte! No convé abusar-ne, pel fet que si es prenen en grans quantitats, dificulten l'absorció de calci pel seu contingut en oxalats.

Us proposem una variant dels coneguts espinacs amb panses i pinyons que podeu elaborar amb la mel i l'oli de l'àvia Clementina i que té molt bona pinta:

• Espinacs amb truita de mel [TV3]

JOANA D'ARC

Imatge: Archives nationales 

Tal dia com avui de 1909 es declarava beata a Joana d'Arc, la Donzella d'Orleans.

En plena guerra dels Cent Anys, una nena francesa conta que té visions en les quals santes i arcàngels li demanen salvar a França. El rei Carles VII l'envià a Orleans que estava assetjada pels anglesos i pocs dies després l'enemic es va fer enrere. Així comença un seguit de victòries franceses convertint-la en una heroïna invencible. Res no dura eternament i aviat comencen a arribar revessos militars per als francesos. Joana d'Arc acabà sent capturada. Els anglesos la van jutjar per diversos càrrecs, entre ells el d'heretgia, i va ser condemnada a morir a la foguera.

El seu procés i mort va fer que creixés la llegenda i unes dècades més tard l'Església catòlica va revisar el procés dut a terme per la inquisició i la declara innocent.

No sabem amb certesa on acaba el personatge històric i comença el mite, però si que estem segurs que Joana d'Arc és la francesa més coneguda a tot el món.

ELS DOLÇOS DE SETMANA SANTA

Imatge: Recetas de rechupete.

A l'àvia Clementina ens agrada la gastronomia en general i la cuina casolana en particular.
Avui ens decidim pel plat més desitjat pels petits (i grans) de la casa: les postres.
La Setmana Santa ens ofereix moltes i diverses receptes per llepar-se els dits.

A Catalunya tenim el tradicional tortell de Rams que lliura el padrí quan acaba la benedicció de les palmes i es menja després del dinar. Està farcit de massapà i es decora amb fruita confitada. La creença popular diu que atreu la bona sort i manté allunyades les malalties.

Els dolços de Pasqua catalans no solen ser molt lleugers: bunyols, rostes o torrades de Santa Teresa, però el més conegut és la Mona de Pasqua, el pastís tradicional decorat amb ous de xocolata, pollets i, últimament, personatges famosos. Tradicionalment, els padrins la regalaven a filloles i fillols, però la mengen tots. Originàriament, era un pastís decorat amb ous cuits, per la influència àrab, i s'anava a menjar al camp en família, acompanyant la carn a la brasa i els embotits. Avui dia, moltes Mones de Pasqua són veritables obres d'art.

En tot el territori espanyol els dolços típics d'aquestes dates són innombrables, destaquem les "torrijas", els "pestiños" amb mel, les "filloas", les "orejas", el "panquemao", els "borrachuelos", els "ochíos", les "aceitadas"... Vaja, que se'ns està fent la boca aigua.

Segur que tots hem fet servir alguna vegada l'expressió "miel sobre hojuelas"; les "hojuelas" amb mel són uns dolços tradicionals d'aquestes dates a Castilla-La Manxa. D'origen sefardita aquestes postres delicioses es fan amb pocs ingredients que tots tenim en les nostres cuines i en podeu trobar la recepta en aquest enllaç: Hojuelas con miel [Recetas de rechupete].

"Miel sobre hojuelas" és l'expressió que utilitzem per a dir d'una cosa bona, que encara és millor. En català diem "oli en un llum".

També et pot interessar:

• LA MONA DE PASQUA 

El MET

Imatge: The Metropolitan Museum of Art 

El 13 d'abril de 1870 es fundà el Museu Metropolità d'Art de Nova York, el conegut MET, el propòsit del qual era acostar l'art i l'educació artística al poble estatunidenc. L'edifici principal està situat en la 5a Avinguda, i és el museu d'art més gran dels EUA i, actualment, un dels cinc més visitats del món. 

Imatge: New York Public Library 

La col·lecció permanent consta d'obres pertanyents a l'antiguitat clàssica i l'antic Egipte, pintures i escultures dels grans mestres europeus (Monet, Cézanne, el Greco, Tiziano, Rembrandt, Velázquez, Picasso, Braque, van Gogh...) i una àmplia col·lecció d'art estatunidenc i modern. Alberga extenses col·leccions d'art africà, asiàtic, bizantí, islàmic i oceànic. També una àmplia recopilació enciclopèdica d'instruments musicals, disfresses i armes i armadures antigues de tot el món.

Una segona ubicació, Els Claustres, es dedica exclusivament a l'Art Medieval. Aquest edifici és una obra d'art per si mateix i es compon de cinc claustres francesos medievals restaurats.

El Met és una visita obligada si ens trobem a la ciutat dels gratacels. 

Imatge: G. Scott Segler 

Imatge: Joyofmuseums

Imatge: Karl Thomas Moore 

 

Us deixem amb un vídeo d'aquest fabulós museu.

EL PETIT PRINCEP

Imatge: Petit Prince Collection

El 6 d'abril de 1943 es publicava El Petit Príncep, el llibre escrit en francès més llegit, venut i traduït de tots els temps. És l'obra més coneguda de l'escriptor i aviador militar Antoine de Saint-Exupéry. Va ser escrita a l'exili, als Estats Units, després d'escapar de la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial.

És consideradat un llibre infantil per la manera en la qual està escrit, però no ho és. El petit príncep és una novel·la poètica curta amb una marcada crítica al món dels adults en la qual es tracten temes com el sentit de la vida, l'amistat, l'amor, la solitud i la pèrdua. Això la converteix en una novel·la de gran interès i de lectura obligada per a petits i grans.

Si encara no l'has llegit, te'l recomanem. 

El saber popular ens diu que "per a mostra, un botó", o sigui que us deixem amb algunes de les seves millors frases:

- Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls. 

- Caminant en línia recta, no es pot arribar gaire lluny.

- El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou.

- Ets responsable per sempre d'allò que has domesticat.

- Quan un està veritablement trist li agrada veure les postes de sol.

- No era més que una guineu semblant a cent mil altres. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món.

- Totes les persones grans han començat essent nens (tanmateix, n'hi ha poques que se'n recordin).

- A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.

- Ets l'amo de la teva vida i les teves emocions, mai no ho oblidis. 

Aquestes són les que hem triat, tens la teva favorita? Explica'ns-la.

Per molts anys, petit príncep!