Rarament supera els 11 cm de llargada, és un dels urodels més petits d'Espanya i d'Europa.
Mascle adult. Foto: Anevrisme [Wikimedia Commons]
Viuen en zones d'alta muntanya del centre i del sud d'Europa. Hi ha poblacions aïllades a la península Ibèrica septentrional i a Itàlia. L'espècie va ser introduïda al Regne Unit en la dècada de 1930, inicialment al sud d'Anglaterra i des d'aleshores diverses poblacions s'han establert fins al nord d'Edimburg. També s'ha introduït a la Serra de Guadarrama a Madrid.
Habiten en tolls d'aigües fredes encalmades dels rierols d'alta muntanya. Passen la major part del temps a l'aigua que ha d'estar a una temperatura inferior als 20-25ºC. S'alimenta de petits invertebrats, larves de mosquit i petits insectes. Quan estan en terra són extremadament vulnerables, ja que per la seva grandària i lentitud en superfícies irregulars són presa fàcil per a les aus i altres animals depredadors.
La reproducció té lloc a la primavera. El mascle desenvolupa una cresta i els seus colors s'intensifiquen en època de zel, exhibint una coloració única entre els urodels europeus. Realitza un festeig en presència de la femella durant el qual es col·loca enfront d'ella i mou l'extrem de la cua per cridar la seva atenció. Durant tot el festeig, el mascle i la femella no tenen contacte físic, sinó que l'esperma és dipositat en la grava i la femella el recull. Els mascles poden competir davant la presència de femelles per festejar-les.
Exemplar juvenil (larva). Foto: Piet Spaans [Wikimedia Commons]
Mascles adults. Foto: Joxerra Aihartza [Wikimedia Commons]
Femella adulta. Foto: Christian R. [Wikimedia Commons]
Exemplar juvenil (larva). Foto: Piet Spaans [Wikimedia Commons]
En la seva forma juvenil, aquests tritons alpins s'alimenten del plàncton. Utilitzen uns distintius plomalls de branquies per filtrar l'oxigen de l'aigua, són l'equivalent dels capgrossos en les granotes.
La majoria de tritons, abans del seu primer hivern, experimenten una metamorfosi que els converteix en individus adults. Desenvolupen pulmons, perden les brànquies, i surten de l'aigua per començar a alimentar-se de petits animalons.
En el cas del tritó alpí, alguns individus opten per quedar-se a l'aigua; passen diversos anys o, fins i tot, la resta de la seva vida amb la forma juvenil. Creixen i es fan adults i són sexualment operatius però el seu aspecte és el d'un exemplar jove en fase larvària. Aquest fenomen és conegut amb el nom de "paedomorfosi" (aparença infantil). Segons sembla, podria ser un mecanisme de conservació de l'espècie, reduint la competència pel menjar en els exemplars adults, especialment en entorns on la presència de possibles preses no seria abundant. A més, en cas que les condicions en l'entorn terrestre fossin adverses, els individus paedomòrfics, poden assegurar la supervivència de l'espècie. Si les condicions de la vida a l'aigua, empitjoressin, sempre són a temps de metamorfosar en individus terrestres.
Per saber-ne més:
Bizarre Newts Live Their Whole Lives, and Reproduce, As Babies [National Geographic]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.