Els ametllers comencen a florir d'hora, apareixen els primers brots florals, els sacs nectaris s'omplen del preuat líquid i els grans de pol·len comencen a cobrir les anteres dels estams. Les abelles, més velles de la colònia a excepció de la reina, surten de l'arna i tornen a trescar, apilant incansablement les primeres provisions de la nova temporada. La reina, sentint el canvi de temps, comença a pondre ous i cal tenir una bona quantitat d'aliment per a les noves abelles que començaran el seu cicle vital per prendre el lloc de les que ja l'acaben. És el renaixement de la colònia.
Imatges dels nostres ametllers i de les arnes que ja comencen a bullir d'activitat. El Montsec, majestuós, al fons.
Reproduïm un fragment del web d'Apicat amb una curosa i concisa descripció de l'ametller des del punt de vista de l'apicultor:
Arbre caducifoli, de 4-5 m d'alçada, tot i que pot atènyer els 10 m d'alçada sobretot en terres fèrtils. Molt ramificat, amb un troc gruixut, molt rugós i fosc quan es fa vell. Fulles lanceolades i estretes, dentades, glabres (sense pèls) i de fins a 4-12 cm de longitud. Quan surten les fulles estan plegades al llarg del nervi principal i en anar creixent s'obren del tot. Flors blanques o rosades, subsèssils (gairebé sense pecíol), generalment reunides per parelles o isolades, que s'obren abans que les fulles. El calze és curt i ample, consta de cinc sèpals lleugerament coriacis. La corol·la la conformen cinc pètals, d'uns 2 cm de longitud. Les flors porten uns 15-30 estams. Fruit ovoide, clarament comprimit, verdós tirant a grisenc, amb una pell tomentosa, de 3,5-6 cm, amb la grana comestible o ametlla, que està protegida per un endocarpi llenyós i necessita uns vuit mesos per madurar completament. El conjunt d'endocarpi i la grana constitueixen el que hom anomena pinyol. Hi ha dues varietats d'ametllers els que fan ametlles amargues i els que les fan dolces.
L’ametller (Prunus dulcis) [Apicat]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.