Han finalitzat uns JJOO inusuals. Tenim la sensació que es recordaran sempre.
S'han celebrat un any més tard de l'habitual, amb prou feines hi havia públic, amb els esportistes coberts amb màscares al podi de grans dimensions per mantenir les distàncies i amb autoimposició de medalles. Maleïda pandèmia!
Una de les proves atlètiques que ha estat present des de l'inici d'aquest esdeveniment esportiu històric, i que perdurarà com a emblemàtica, és la marató.
L'any 490 aC, a la ciutat de Marató, va tenir lloc una mítica batalla de la Primera Guerra Mèdica que enfrontava a perses i atenesos.
Els perses havien amenaçat d'arrasar la ciutat, torturar i sacrificar a les dones i als nens atenesos si resultaven vencedors. Per això, els grecs van acordar que, si les dones no tenien bones notícies al llarg del dia, a la posta de sol, elles mateixes matarien als seus fills i després se suïcidarien. Després del triomf atenès, una mica més tard del que pensaven, el general Milcíades el jove va decidir enviar un missatger a la ciutat d'Atenes, a 42 km, per a evitar la massacre.
Aquí comença la llegenda: el soldat Filípides, va recórrer aquesta distància i va morir esgotat després d'anunciar la victòria: "Niké!"
Després de quinze segles sense JJOO, prohibits per Teodosi en considerar-los un culte pagà, Pierre de Frédy (baró de Coubertin) va fundar el COI i va aconseguir reinstaurar els jocs a Atenes, el 1896. Un dels 43 esdeveniments que es van celebrar va ser la marató, recordant la gesta de Filípides. Com a curiositat, es van afegir 195 metres per a situar la meta enfront de la llotja presidencial.
Per saber-ne més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.