Som a l'hivern, dies curts i nits gelades.
Tot i que ens toca treballar de valent aquests dies, a l'Àvia Clementina, tot i el fred, gaudim de l'espectacle que ens ofereix la natura canviant. Alcem els ulls al cel. Cap dia s'assembla a l'anterior.
De vegades llueix un sol esclatant; de vegades, els núvols dibuixen curioses figures en moviment; de vegades, un cel gris i uniforme canvia el color de les coses i ens les fa veure d'una altra manera.
Aquest cop, ens ha acompanyat el vol silenciós d'un parapent.
El foc a terra, ens escalfa i ens acompanya.
Aquest element ha estat clau a la vida dels nostres pobles i també ha estat un niu de contes i de velles històries a vora el foc.
Històries antigues que van passar, o potser no. Els anys hi han anat afegint detalls, comentaris... i han acabat conformant una o diverses versions del que va passar.
El foc ens acompanya amb la seva música en cremar i ens manté ocupats, ens demana atenció. L'hem d'arreglar, afegir llenya, treure la cendra... l'hem de cuidar mentre ell ens cuida amb la seva escalfor.
Aquestes sí que són gallines felices! No tenen por de res, travessen els carrers sense semàfors de Sant Miquel de La Vall i campen al seu aire... Us ve de gust una truita?
Qualsevol època de l'any és bona per gaudir dels paisatges singulars d'aquestes terres. També l'hivern. Si ens vols venir a veure, a l'Àvia Clementina, t'estarem esperant. El camí és un xic llarg i enrevessat, però ens ofereix unes vistes espectaculars de la natura que ens envolta. Val la pena trobar, al final del recorregut, una Vall petita i recollida, emparada pel Montsec
Els freds de l'hivern acostumen a venir acompanyats de refredats i afeccions a la gola. Les infusions amb mel ens ajuden molt a passar aquests moments tan incòmodes.
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.