ELS AMETLLERS

Els ametllers són arbres de la família de les rosàcies i el seu hàbitat natural són les zones amb hiverns suaus i estius calorosos i secs. 

A Lleida, els ametllers solen créixer en àrees de secà i en vessants de muntanyes, ja que requereixen un bon drenatge i sòls poc profunds.

La floració dels nostres ametllers comença a la fi de l'hivern o principis de la primavera, generalment al febrer o març, i dura al voltant de dues setmanes. Durant aquest temps, els arbres es cobreixen de belles flors rosades o blanques que atreuen una gran quantitat d'abelles i altres pol·linitzadors (i cada any més turistes). 

L'ametlla madura a l'estiu, entre juliol i setembre, depenent de la varietat i de les condicions climàtiques. Les ametlles es recol·lecten a la tardor, quan les peles s'han assecat i es tornen marrons.

A Lleida, la producció d'ametlles és una activitat agrícola important i es duu a terme de manera tradicional mitjançant la recol·lecció manual de les ametlles.

Les ametlles poden ser consumides crues o torrades, i s'utilitzen en una gran varietat de plats, dolços i postres. A més, l'oli d'ametlla és usat en la indústria alimentària i en cosmètica.

LA MÚSICA DE LES ABELLES

Les abelles són criatures fascinants que tenen una relació sorprenent amb la música.

De fet, la música i les abelles tenen una connexió en els seus patrons de vibració. Quan les abelles brunzeixen al voltant d'un rusc, produeixen una vibració que viatja a través de l'estructura del rusc. Aquesta vibració pot ser mesurada i s'ha trobat que la seva freqüència és similar a la de la música en la nota "C" o "do".

Alguns apicultors han experimentat tocant música prop dels ruscos i han notat que les abelles semblen sentir-se atretes i més tranquil·les quan es toca música suau i tranquil·la. D'altra banda, la música alta i estrident sembla alterar a les abelles i pot fer que es tornin més agressives.

La connexió entre les abelles i la música és fascinant i mostra com la música pot tenir un impacte en el món natural que ens envolta. 

Moltes peces musicals han estat inspirades o parlen de les abelles.

N'hem fet una petita selecció.

El Grupcello interpreta La Dansa de les abelles de Carlota Baldrís a l’Abadia de Fontfroide, França.

Tot un clàssic del Rock'n Roll. Jewel Akens, en referència al famós exemple que se'ls posa a les criatures per explicar la sexualitat: els ocellets, les abelletes... The Birds And The Bees (1965)

En la veu d'Henri Salvador, una ingènua i bonica història d'amor entre una abella i una papallona

El trio d'amics florentins Duova promocionen, en clau d'humor, un estil de vida lligat a la natura.

"Cuando yo llego a tu puerta, Llega la abeja al panal" Juan Luis Guerra esmenta les abelles com a exemple de l'atracció per l'estimada.

Des del disc "Arca de Noé", Marisa Monte ens canta "As Abelhas", tota una festa primaveral dels petits insectes.

PER QUÈ RECOMANEM CULLERA DE FUSTA PER SERVIR LA MEL?

La mel d'abella és un producte natural produït per les abelles a partir del nèctar de les flors. A banda de ser un aliment ric en nutrients i energia, també conté una varietat d'enzims que són beneficiosos per a la salut humana.
La mel d'abella conté enzims com la invertasa, l'amilasa, la glucosa oxidasa, la catalasa, la fosfatasa àcida i la diastasa. Aquests enzims són produïts per les abelles i es troben en la mel en petites quantitats.

• La invertasa, també coneguda com a sacarasa, és un enzim que descompon la sacarosa en glucosa i fructosa.
• L'amilasa és un enzim que descompon els carbohidrats complexos en sucres més simples.
• La glucosa oxidasa converteix la glucosa en àcid glucònic i peròxid d'hidrogen, la qual cosa pot tenir propietats antibacterianes.
• La catalasa és un enzim que descompon el peròxid d'hidrogen en aigua i oxigen, la qual cosa pot ajudar a prevenir l'oxidació de la mel.
• La fosfatasa àcida és un enzim que ajuda a la digestió dels fosfats en la mel.
• La diastasa és un enzim que ajuda a descompondre els sucres complexos en sucres més simples.

Aquests enzims presents en la mel d'abella protegeixen la mel de l'oxidació i són beneficiosos per a la salut humana, ja que tenen la capacitat d'ajudar en la digestió dels carbohidrats i actuar com a agents antibacterians. 

Alguns enzims es poden veure afectats pel contacte amb metalls, depenent del tipus d'enzim i del metall en qüestió.
El contacte amb metalls pot arribar a canviar la conformació de la proteïna, la qual cosa pot afectar la seva activitat. Per això es recomana fer servir culleres de fusta; una bona opció per a utilitzar en la preparació d'aliments, especialment quan es treballa amb ingredients sensibles o fràgils, com els enzims presents en la mel i en alguns aliments.
Les culleres de fusta no afecten l'activitat o estructura dels enzims de manera significativa, ja que la fusta no és un material reactiu ni tòxic.

L'ABELLA ENCUNYADA

Sabies que una de les primeres monedes del món tenia el símbol d'una abella?

Imatge: ArchaiOptix 

Des del començament de l'encunyació de monedes, cap al segle VI aC, els grecs van fer monedes que representen als animals emblemàtics de la seva ciutat o estat. L'abella va ser un dels primers símbols en les monedes gregues i apareix una moneda d'Efes que es va fer entre els anys 600 i 550 abans de Crist.

El símbol de l'abella es va utilitzar durant molt de temps en les monedes d'Efes, i apareix des de la Tetradracma fins a les petites monedes de bronze.

L'abella estava associada a Efes per diverses raons. Segons l'escriptor Filòstrat d'Atenes, els atenesos, liderats per les Muses que havien pres forma d'abelles, van arribar a colonitzar Jònia, on es troba Efes.

Efes es va convertir en un dels centres més importants de la deessa Artemisa, la deessa grega de la natura, la caça i la vida a la llar. Les sacerdotesses d'Artemisa a Efes eren dones venerades per la seva relació amb la deessa i per les seves capacitats místiques i curatives. Se creu que les sacerdotesses d'Artemisa a Efes eren conegudes com a "Melisa" (abella, en grec). Portaven un vestit amb una imatge de l'abella, que simbolitzava la dolçor, la fertilització i la vida.
Les sacerdotesses d'Artemisa eren també conegudes per les seves pràctiques de curació i per les seves aparicions en els esdeveniments públics de la ciutat. La seva importància religiosa i social va contribuir a la popularitat de la imatge de l'abella a Efes, i és probable que la imatge de l'abella que apareix a la dracma d'Efes estigui relacionada amb les sacerdotesses d'Artemisa.

DIARI D'UNA ABELLA

Sabem com viuen les abelles a la colònia?

Al canal de YouTube Ciencia y Cultura - Documentales, podem veure un magnífic documental que ens explica detalladament com és la vida de les abelles dins del rusc.
Més de 10.000 petits animals treballen amb un objectiu comú: la supervivència de la colònia.
Els experts científics estan descobrint que cada una de les abelles d'un rusc és un ésser individual, amb la seva pròpia personalitat.
La narració es focalitza en dos punts de vista, el d'una abella veterana que alimenta a les noves generacions, i el d'una més jove que creix observant com evoluciona la colònia, aquest documental ens mostra els secrets de la vida de les abelles des d'una perspectiva completament nova.

LA MEL, UN ALIMENT NUTRITIU I SALUDABLE

La mel és un aliment nutritiu, saludable i natural, produït per les abelles. No ens cansem d'elogiar les seves propietats benèfiques que van molt més enllà del seu ús com a dulcificant; és rica en sals minerals, enzims, vitamines i proteïnes.

Investigadors de la Universitat de Toronto (el Canadà), han descobert que la mel millora els factors de risc que provoquen mala salut cardiometabòlica, inclosos els nivells de sucre i colesterol en la sang. La seva recomanació és la de substituir sucre o edulcorants per mel, arribant a la conclusió que la dosi diària mitjana de mel aconsellable és d'unes dues cullerades i que els màxims beneficis s'obtenen sobretot de la mel és crua que prové d'una sola font floral; assenyalant que es perden molts dels seus efectes beneficiosos per a la salut amb la mel processada per la pasteurització (generalment a 65 °C durant un mínim de 10 minuts). Afegir mel crua a una beguda calenta no implica que perdi totes les seves propietats, però recomanen consumir-la sense escalfar, per exemple amb iogurt, untada, o en adob per a amanides.

Des de l'Àvia Clementina et proposem una recepta sana, fàcil i molt especial:

Tàrtar de tomàquet amb burrata i albergínia, a la mel

Ingredients (4 persones):

• 2 tomàquets grans
• Tomàquets secs al gust
• 1/2 gra d'all
• 3 fulles d'alfàbrega
• Sal
• Oli d'oliva
• Pebre
• 4 rodanxes d'albergínia
• 1 cullerada de mel

Elaboració:

Pelem els tomàquets, llevem les llavors, els tallem a daus petits i els reservem perquè perdin l'aigua sobrant.

Tallem l'all ben finet, l'alfàbrega i els tomàquets secs, i ho barregem tot amb els daus de tomàquet reservats.

Posem la mescla al punt de sal i pebre i ruixem amb un rajolí d'oli verge extra.

El tàrtar ja està fet, només ens queda passar les rodanxes d'albergínia per la planxa i, utilitzant un motlle rodó posar una rodanxa com a base, afegim una miqueta de mel, al tàrtar i rematem amb la burrata (que podem substituir per mozzarella).

Llevem el motlle i adornem amb uns retalls d'alfàbrega per a donar-li un punt de color.

Bon profit!

Flam amb pinyons i mel

Mai ens cansaríem de parlar sobre el nostre producte estrella: la mel. Sí, aquest dolç líquid que fabriquen les abelles utilitzant el nèctar de les flors.

La mel està composta per sucre, una mescla d'aminoàcids, vitamines, minerals, ferro, zinc i antioxidants. És el perfecte edulcorant natural (sense oblidar les seves propietats antiinflamatòries, antioxidants i antibiòtiques).

Els usos més comuns de la mel en les persones són: per via oral per a tractar la tos i en forma tòpica per a tractar les cremades i afavorir la curació de les ferides.

Són molts els beneficis de consumir mel; pel seu contingut de fructosa i glucosa, regula el sucre en la sang, facilita la producció de glucogen del fetge, ajuda a produir una petita secreció d'insulina que permet crear melatonina facilitant el somni, i redueix el restrenyiment, entre altres.

Us proposem una altra manera de consumir la mel en forma de postres que faran les delícies de petits i grans. Una recepta súper-fàcil!

Flam amb pinyons i mel.

Ingredients:

• 250 ml de llet
• 2 ous
• 40 g de pinyons
• 60 g de mel de flor del taronger
• 1 cullerada de vainilla

Preparació:

Primer batrem bé els ous, la llet, la mel de flor del taronger i la cullerada de vainilla.

A continuació picarem els pinyons (en podem reservar uns quants per a la decoració final) i els afegirem a la mescla. També els podem utilitzar sencers, i, si ho preferiu, prèviament torrats.

Posarem una cullerada de mel en el fons de cinc flameres individuals i les omplim amb la mescla.

Els fem coure al bany maria durant 45 minuts. Quan s'hagin refredat els posarem a la nevera i llestos!

Només ens quedarà afegir una miqueta de mel i els pinyons reservats en el moment d'emplatar.

Bon profit!

MEL I OLI A GRANEL

A l'Àvia Clementina sempre hem apostat pel respecte, l'equilibri i la proximitat amb la natura. És el bé més preuat que tenim i l'hem d'estimar i tenir-ne cura.

El reciclatge sempre ha estat present en la cultura i en la tradició dels micropobles de muntanya com el nostre, era quelcom natural i ningú s'ho havia de plantejar, tot el que es podia aprofitar, s'aprofitava.
Seguint aquesta tradició, des de l'Àvia Clementina, hem volgut fer una passa més i dur aquest esforç a les botigues perquè els nostres consumidors, conscients de la necessitat de reciclar, també ho tinguin fàcil i a l'abast de la mà.

Podeu trobar mel a granel a les botigues i, portant el vostre pot i reutilitzant-lo, podreu gaudir de l'extraordinaria qualitat de les nostres mels sense haver de comprar cada vega un pot nou. Amb aquest gest tan senzill, tots podrem contribuir a respectar la natura i, per tant, tambe les nostres estimades abelles.

 

El nostre oli el podreu adquirir en garrafes retornables, l'envasem en garrafes de vidre reutilitzables que podreu retornar a la botiga i que nosaltres recollirem, rentarem i tornarem a omplir.

Per a les garrafes d'oli, emprem la tanca tradicional amb cordill lligat a mà per tal que el tap de suro es mantingui sempre al seu lloc. Aquesta era la forma tradicional amb la qual es tapaven les conserves que es consumien a l'hivern. 

Us ho mostrem en un petit vídeo.

Aquest és camí que ja vam començar a emprendre fa temps i que continuarem aprofundint per avançar, des de les nostres possibilitats, en la conservació de la natura i en l'alimentació sostenible, saludable i de qualitat.

LA MEL DE MAIG

Imatge: R J Higginson 

Durant el mes de maig les abelles s'activen i comencen a recol·lectar el nèctar de les primeres flors. De fet, la mal anomenada mel de maig, realment, es produeix al juny i els apicultors no utilitzem aquesta expressió que és producte del màrqueting i la comercialització.

La composició principal de la primera extracció de la mel de maig és de cirera, avellana, poma, pruna, gerd i grosella. També pot contenir morrissà, salze, auró, freixe, lligabosc, arç, xicoia... O sigui, de totes les flors que coincideixen en l'inici del període primaveral, i que, habitualment poden incloure en la denominació de "Mil Flors".

És una de les mels més populars i amb gran demanda. Té un color groc clar i a vegades verd pàl·lid. En aquest temps floreixen moltes plantes, la qual cosa enriqueix el producte donant-li un millor sabor i una aroma suau.

Com totes les mels, s'aconsella el seu consum durant els períodes de recuperació de qualsevol malestar que provoqui esgotament del cos, ja que és un agent per a l'enfortiment en general.

Hi ha múltiples receptes en la medicina tradicional que contenen mel. La mel amb rave per a alleujar la tos, suc de ceba amb mel per al creixement del cabell, mel amb all per a problemes cardíacs i de circulació, àloe amb mel per a la inflamació de la tràquea i la laringe...

No oblidem tampoc, la important participació que té la mel en la cosmètica i, per descomptat, en la cuina.

EL CAMÍ MÉS BONIC DEL MÓN (II)

El camí antic que va de Sant Miquel de la Vall a Aransís, ens ofereix magnífiques vistes des de l'inici.

Al fons, el poble de Sant Miquel de la Vall. A l'horitzó, sempre present, el Montsec, i tot el camí, vorejat de mates de romaní que, a la primavera, quan floreixin, faran les delícies de les abelles que en transformaran el pol·len en la mel que nosaltres recollirem per a poder gaudir del seu gust espectacular i deliciós aroma.

Els gira-sols miren cap a l'est per cridar l'atenció de les abelles

Imatge: s.lavr 

Tots hem pogut observar com giren els gira-sols, mirant cap a l'est al matí i seguint lentament el sol fins que miren cap a l'oest al vespre.

Investigacions anteriors han demostrat que el ritme circadià intern de la planta regula el seu comportament. Però ara, un equip de científics de la UC Davis ha descobert per què. Segons sembla, la raó està estretament relacionada amb la necessitat de tots els organismes vius de reproduir-se.

"És força sorprenent que estiguin orientats a l'est", va dir la professora Stacey Harmer, autora principal de l'estudi. "És millor que mirin cap a l'est, ja que produeixen més descendència".

Els investigadors van fer girar diversos exemplars, alguns cap a l'oest i els altres cap a l'est. També van plantar llavors estèrils al costat de plantes orientades tant a l'est com a l'oest amb la intenció de genotipar quin grup pol·linitzava la llavor.

Els experts van trobar que les plantes orientades a l'est van cridar més l'atenció de les abelles, pol·linitzadors vitals per a la reproducció del gira-sol. Les plantes que s'encaren amb el sol naixent també van produir llavors més grans i van alliberar més pol·len; per cert, gran part d'aquest pol·len dels gira-sols orientats a l'est va arribar a les llavors estèrils.

La llum solar directa també va influir en la forma i l'estructura dels gira-sols immadurs, fent-los més fàcilment accessibles als pol·linitzadors.

El motiu de l'èxit reproductiu de les plantes de seguiment del sol probablement està lligat a la temperatura, ja que les flors orientades a l'est reben més calor, cosa que les fa més atractives per a les abelles. La calor probablement ajuda a les abelles ectotèrmiques a termo regular-se a primera hora del matí.

L'estudi també va revelar que els gira-sols alliberen més pol·len quan la temperatura és més alta. Els investigadors van col·locar un escalfador al costat de les plantes orientades a l'oest i aquestes van alliberar tant pol·len com les plantes orientades a l'est.

A més, la llum ultraviolada directa dels raigs solars emet colors que només les abelles poden veure; això fa que les plantes encarades al sol siguin encara més atractives. Per resumir-ho amb les paraules del Dr. Harmer: "És millor que mirin cap a l'est, ja que produeixen més descendència".

Imatge: Arnold Prentl 

Llegit a: earth.com 

L'abella sense fibló

La "Tetragonula carbonaria" és una abella, endèmica de la costa nord-est d'Austràlia el nom comú de la qual és "abella-bossa-de-sucre" (en anglès, sugarbag bee). 

Imatge: James Niland 

Una de les seves peculiaritats és que no tenen agulló. Malgrat l'absència d'agulló, saben defensar-se de possibles atacs, ruixant els agressors amb una barreja de cera, resina i fang.
Contribueixen excel·lentment a la pol·linització, especialment de determinades espècies d'orquídies, i les característiques de la seva mel són gairebé úniques.
Són de petita grandària i tenen una estructura social molt desenvolupada. Totes cooperen en la cura de les cries tenint diferents castes de reines, obreres (femelles infèrtils) i abellots. Per això són classificades com eusocials, és a dir, pertanyen al nivell més alt de l'organització de la socialitat.
La raresa més sobresortint d'aquesta espècie d'abella és que construeixen els seus ruscos capa per capa de manera circular i en espiral, podent arribar a tenir fins a 20 capes. El material utilitzat per a la seva construcció és una cera segregada per l'abella que barreja amb resina vegetal. Un cop construïdes les cel·les, hi regurgiten aliment i la reina hi dipositarà un ou.
No es coneix el motiu pel qual construeixen així els seus ruscos, tal vegada per a l'ús eficient de l'espai o simplement un comportament aleatori, però sí que s'ha demostrat que facilita la circulació d'aire entre les capes.

Imatge: Graham Wise 

Imatge: Simon Egan 

Imatge: Sugarbag Bees

---

Vídeo sobre aquestes peculiars abelles:

Què hi ha dins un rusc?

Aquest interessant vídeo animat ens explica com és la vida dins el rusc; l'activitat que s'hi desenvolupa, les funcions de cada abella, l'alimentació, la reproducció. Una explicació senzilla i entenedora del funcionament de la vida quotidiana de les complexes comunitats formades per les petites abelles de la mel.

Els petits vampirs de l'estiu

Si hi ha alguna cosa que ens terroritza a l'estiu, són els mosquits, sobretot per les seves picades.
Recordem que són les femelles d'aquests insectes les que es dediquen a, literalment, xuclar-nos la sang. S'alimenten de sang (humana o animal) introduint la seva saliva que té propietats anticoagulants i afavoreix l'extracció del preuat líquid vermell. El nostre sistema immunitari respon amb histamina que és la que produeix la desagradable picor i la posterior inflor. 

Imatge: James Gathany 

Prevenir 

El millor que podem fer és prevenir les picades; el remei més eficaç és utilitzar repel·lents tòpics o ambientals i seguir les instruccions. Si triem un repel·lent cutani, haurem de comprovar que entre els seus components hi hagi dietiltoluamida, un principi actiu que segons l'OMS és el repel·lent més eficaç.

També ajuda:

• No sortir a l'exterior entre el vespre i la matinada.
• No acostar-se a galledes d'escombraries, dolços sense tapar, bassals amb aigua, jardins...
• No usar colònies amb olors dolces ni sabons perfumats o aerosols per als cabells.
• Utilitzar roba que cobreixi la pell, evitant els colors foscos i brillants.
• Emprar mosquiteres.
• Dormir amb endolls vaporitzadors de repel·lent. Els ventiladors també ajuden perquè dificulten el vol.
• Tenir una higiene corporal correcta

Si ja ens han picat, podem reduir la irritació amb:

• Alcohol, que té efecte calmant i refrescant que desnaturalitza la saliva del mosquit.
• Aplicant fred o gel per a reduir la inflamació, proporcionant un alleujament temporal.
• Utilitzar un preparat de mel i sal, aprofitant les propietats antibiòtiques de la mel de les abelles; es frega sobre la zona afectada deixant-lo actuar uns deu minuts i esbandint-lo després.
• Preparar una pasta amb ceba triturada i oli i deixant-la actuar uns quinze minuts netejant la zona després. La ceba té substàncies sulfuroses amb propietats antibiòtiques perfectes per a evitar infeccions i reaccions al·lèrgiques.
• Prendre un antihistamínic.

Tots ens hem preguntat alguna vegada per què unes persones són molt més propenses a l'atac voraç d'aquests insectes. I és que els mosquits trien a les seves víctimes seguint unes pautes. Ataquen a qui desprenen major quantitat d'anhídrid carbònic en respirar, a qui té la temperatura corporal més alta, a les dones embarassades i a persones altes perquè emeten més àcid làctic, als qui acaben de fer exercici físic perquè la suor els resulta atractiva i a qui té una menor diversitat de microbis en la seva pell.

I no us grateu que és pitjor!

Imatge: Juliette Toma. Mosquitos. 

Cupido, el lladre de mel

Les abelles, indispensables com són, han anat apareixent en l'art des de sempre.

Avui mostrem un dibuix peculiar i divertit. I és que, ni les deïtats es deslliuren de les males puces d'aquests impressionants insectes quan se senten amenaçats. 

Albrecht Dürer és l'artista més famós del Renaixement alemany, es va relacionar amb els principals artistes europeus del moment, com Leonardo i Raphael.

Com a fill d'orfebre que era, va treballar molt bé l'or, però la seva gran destresa en les arts plàstiques li va portar a dedicar-se completament a l'art. Va conrear diverses tècniques destacant especialment en el gravat, amb una producció impecable i de gran realisme. 

La seva tècnica preferida va ser l'estampat de dibuixos tallats en fusta sobre paper.

Un dels seus dibuixos és el que ens porta avui aquí. Dürer va plasmar en un dels seus treballs una simpàtica escena: "Cupido, el lladre de mel".

Aquesta obra de temàtica mitològica està realitzada amb tinta sobre paper i es pot visitar en el Museu d'Història de l'Art de Viena.

Cupido, el lladre de mel. Imatge: WikiArt

Només ens resta recordar que robar està malament, però, si l'objecte del desig és la mel, no us hi poseu sense roba! :P

L'abella clònica

Abella de la mel del Cap sobre una flor d'Oxalis pes-caprae

Imatge: Julie Anne Workman 

Llegim a la revista digital NewScientist, un article que ens ha sorprès.
En traduïm un extracte. 

Una sola abella s’ha clonat a ella mateixa centenars de milions de vegades.

Un exemplar d'abella obrera d'una subespècie sud-africana s'ha clonat a si mateixa milions de vegades durant els darrers trenta anys. Alguns dels clons poden arribar a convertir-se en reines que poden fer-se càrrec del rusc.

La partenogènesi (reproducció asexual) no és infreqüent al món dels insectes, però sí tenir descendents genèticament idèntics als progenitors. Això es deu al fet que, durant el procés reproductiu, el material genètic es barreja en un procés anomenat recombinació. Com a resultat, fins i tot si només hi ha un progenitor, la descendència tindrà una composició genètica gairebé idèntica.

Benjamin Oldroyd de la Universitat de Sydney afirma que les treballadores de l'abella mel del Cap (Apis mellifera capensis), originària del sud de Sud-àfrica, han desenvolupat la capacitat inusual de clonar-se tot evitant la recombinació durant la reproducció.

Aquest fet comporta importants avantatges. Normalment, la reproducció asexual pot ser letal en les abelles perquè aproximadament un terç dels gens aboquen a la consanguinitat i les larves no sobreviuen. Però, com que les obreres d'aquesta subespècie es clonen perfectament, cada clon es manté tan genèticament sa com la seva mare.

Una línia de clons s'ha clonat des del 1990, amb el mateix individu copiat centenars de milions de vegades.

La clonació, però, resulta problemàtica per a la salut de la colònia. Normalment, la reina és l'únic individu que es reprodueix, mentre que la resta d'abelles compleixen altres tasques destinades al manteniment de la colònia, aquest delicat equilibri es pot veure alterat amb la reproducció d'altres membres del rusc, derivant en una colònia disfuncional.

Les obreres clonadores acaben dedicant-se a pondre ous sense fer cap altra tasca, fins que la colònia esdevé inviable i les obreres s'instal·len a la següent colònia on continuen ponent ous, alterant-ne de nou el funcionament.

Aproximadament el 10% de les colònies sud-africanes desapareixen cada any. 

"És com un càncer social transmissible", diu Benjamin Oldroyd.

Leegiu l'article sencer (en anglès) a NewScientist

Com cuiden les abelles a les seves cries?

El treball cooperatiu de les abelles es veu perfectament en aquest vídeo que mostra el procés de cria de les noves abelles dins del rusc.

Les noves abelles que es desenvolupen a partir dels ous fecundats són vigilades regularment per les seves germanes grans que les mantenen en condicions òptimes. Les larves triguen tres dies a sortir i són alimentades amb gelea per les seves cuidadores durant cinc o sis dies, moment en el qual es tapa la cel·la.
La proteïna necessària per al desenvolupament es troba en el pol·len aportat per les abelles recol·lectores. Les abelles encarregades del manteniment emmagatzemen el pol·len dins de les cel·les i el fan fermentar amb saliva. Les cuidadores converteixen la massa fermentada en la gelea que, finalment, alimenta les larves.

 

Vídeo de l'Institut für Bienenkunde, Polytechnische Gesellschaft Frankfurt am Main, Goethe-Universität, Frankfurt am Main, Germany

Les abelles i els brodats

 

Ava Roth és una artista de Toronto que ha desenvolupat tota una tècnica per treballar conjuntament amb abelles de la mel.
Les abelles fan la part final de cada obra. Roth combina brodats, granadures, teles, escorça d'arbre que diposita dins el rusc en els marcs de bresca, les abelles completen les peces tancant-les en patrons orgànics de bresca.
El treball de l'artista no ha estat fàcil i ha necessitat fer una gran quantitat de proves per resoldre algunes variables com determinar els materials als quals responen les abelles, el temps que cal mantenir les peces dins del rusc abans que es dipositi la mel, o transmetre als insectes quines àrees han de quedar lliures.
La intenció de l'artista és la de reflectir la delicadesa i la bellesa de la bresca elaborada per les abelles, i, alhora, fer visible la fragilitat dels petits pol·linitzadors i la necessitat de prendre mesures per evitar-ne l'extinció.
Per altra banda, els brodats dins els bastidors circulars dels tambors, són un gest de complicitat amb una feina artesanal que tradicionalment ha estat elaborada per les dones.

El resultat d'aquest treball col·laboratiu s'exposa a diverses galeries d'art. 

Ava Roth realitza també altres treballs artístics que podeu veure al seu web.

Web d'Ava Roth

http://www.avaroth.ca/

La nostra mel crua

Això que veieu a la imatge és un bidó de mel de romaní. 

Després de la recol·lecció, la mel és dipositada en aquests bidons grans, abans d'envasar-la, la deixem reposar uns dies perquè les brosses (alguna resta vegetal, alguna abella que va quedar atrapada quan es va fer la melada, etc.) pugin a la superfície.

Passats uns dies, traiem aquesta capa fins que la mel queda absolutament neta i a punt per a ser envasada en pots de vidre. 

D'aquesta mel en diem mel crua, vol dir, que no ha sofert cap procés addicional, que s'envasa tal com ha sortit de l'arna. L'envasem a cullera, pot a pot, i us arriba amb les característiques que cada mel té, segons les flors que han estat visitant les abelles. D'aquesta manera, podeu gaudir d'un producte 100% natural i saludable.

L'abella amb banyes

Osmia cornuta és una espècie d'himenòpter de la família dels megaquílids. 

La seva àrea de distribució és el sud i centre d'Europa, Àsia Menor i determinades àrees del nord d'Àfrica. 

Foto: Fritz Geller-Grimm [Wikimedia Commons]

Més grosses que les abelles de la mel (apis mellífera), els adults fan entre 10 i 15 mm. i estan actius de febrer a abril. La femella té uns petits bonys al cap que recorden unes minúscules banyes i és més grossa que els mascles.

Formen part d'un nombrós nombre d'abelles solitàries, o sigui que no viuen en colònies de ruscs com els borinots o les abelles de la mel. No són agressives i, per tant, pràcticament mai piquen. Tampoc produeixen mel, ni tan sols tenen corbícules a les potes posteriors per recollir el pol·len de les flors, transporten el pol·len a l'abdomen i l'emmagatzemen als seus nius per alimentar les cries. 

Acostumen a aprofitar forats ja fets per fer el niu on pondre els ous. Les femelles construeixen diverses seccions dins els nius allargats en els quals depositen els ous  i el pol·len per a alimentar-les. Un cop tenen el niu ple, les femelles el tapen amb fang. Un cop les larves arriben a la forma adulta, surten dels nius i comencen la seva vida adulta com a abelles solitàries. Els mascles no intervenen en la confecció del niu i viuen menys temps que les femelles.

Osmia cornuta sortint del niu 

La fecundació

L'Osmia Cornuta i les altres abelles solitàries són tan bones pol·linitzadores com les abelles de la mel i és fàcil veure-les entrar o sortir dels hotels d'insectes que últimament s'han començat a instal·lar en jardins particulars i llocs públics.

Imatge cedida per gentilesa del Projecte BROT

Hotel ubicat al Parc de Cervantes de Barcelona; proporciona niu a diferents tipus d'abelles, vespes solitàries i altres insectes, afavoreix la pol·linització de les plantes i ajuda a combatre diferents tipus de plagues.  

Imatge cedida per gentilesa del Projecte BROT

L'Hotel CUBIK és un "kit" per jardins particulars que es pot muntar fàcilment. Conté niu central amb un tub de vidre que permet observar l'abella en plena activitat. 

---

Enllaços d'interès:

• Osmia cornuta [Viquipèdia]
• Projecte BROT