La sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) és una espècie de sargantana de la família Lacertidae, endèmica del Pirineu centre-oriental, descoberta el 1994.
La seva àrea principal està en territori català, a la comarca del Pallars Sobirá (Lleida).
Només se la pot veure en tres nuclis muntanyencs de l'eix pirinenc (Montroig, Pica d'Estats i Coma Pedrosa-Tristaina-Serrera) en la confluència d'Espanya, França i Andorra, amb un enclavament al sud al Serrat de Capifonts, a una alçada de 2.100 a 2.940 m. La majoria de poblaciones es troba entre 2.300 i 2.500 m.
Amb una àrea de distribució tan restringida i amb i poblacions aïllades i petites, la principal amenaça és la destrucció del seu hàbitat (explotacions hidroelèctriques, estaciones d'esquí, construcció de refugis, etc.), la pluja àcida, l'escalfament climàtic i la recol·lecció per part de terrariòfils i científics.
Actualment s'està elaborant el Pla de recuperació de la sargantana pallaresa, que establirà les mesures de conservació més adequades per a l'espècie.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.