EL CAMÍ DE SANT JAUME

Juliol, un dels mesos vacacionals per excel·lència en el qual moltíssimes persones, creients o no, decideixen fer el camí de Sant Jaume (Camiño de Santiago); una de les rutes mil·lenàries més importants del planeta. Avui coneixerem el seu origen.

Codex Calixtinus. Via: tULEctura 

Després de la mort de Jesús, Santiago igual que la resta dels Apòstols, va dedicar la seva vida a predicar l'Evangeli per tot el món. Sabem poca cosa de la seva estada a Hispània però la tradició conta que va arribar a Gallaecia (l'actual Galícia) i que va tornar a Palestina l'any 44 d. C. on el rei Herodes Agripa I va ordenar la seva mort. Santiago va ser el primer Apòstol a morir per defensar la seva fe.
Desobeint l'ordre de donar-li sepultura, els seus deixebles van recollir el cos i van fugir en una barca de pedra, sense timó ni vela, fins a arribar a les costes gallegues i remuntar el riu Ulla, Translatio, que es recrea cada 31 de desembre en la Catedral de Santiago. Arribats a Iria Flavia, van amarrar la barca a una pedra (el "Padrón") que es pot visitar a l'església de Santiago de Padrón.
Iria Flavia estava governada per la reina pagana Lupa, la qual va sotmetre als deixebles a dures proves abans de concedir-los permís per a donar sepultura a l'Apòstol. La més famosa és la dels bous que demanen els deixebles, Teodor i Atanasi, per a transportar el cos. Lupa els va deixar uns bous salvatges que es van tornar dòcils davant les oracions dels deixebles. Compte la llegenda que són els mateixos bous els qui van decidir el lloc de l'enterrament de Santiago, prop d'una font en la qual es van parar a beure i que es conserva en la Rúa do Frando de Santiago, a uns 100 metres de la Catedral i de la Plaça de l'Obradoiro. Després del miracle, la reina Lupa es va convertir al cristianisme i va proporcionar un sepulcre a l'Apòstol (Arca marmárica), que va quedar a cura dels deixebles. Després de la mort d'aquests, els seus cossos van ser enterrats al costat del de Santiago i la tomba va romandre oblidada durant segles.
Pels volts del 823, Pelayo, un humil ermità que vivia a la muntanya Libredón, va veure uns centellejos lluminosos al cel que assenyalaven un lloc concret. Després de veure-ho diversos dies va anar a comptar-li-ho al bisbe de Iria Flavia, Teodomir, i tots dos van trobar un sarcòfag amb tres cossos; acabaven de descobrir la tomba de l'Apòstol. El bisbe es va desplaçar a la capital del regne, Oviedo, per a explicar-li els fets al rei Alfons II el Cast, el qual, en desplaçar-se per a veure la tomba, esdevé en el primer pelegrí de la Història. El recorregut entre Oviedo i la tomba de l'Apòstol, és la primera Ruta Jacobea; avui es coneix com a Camí primitiu. El mateix monarca manarà construir un temple per a albergar les restes de l'Apòstol, la qual cosa suposa l'inici de la Catedral de Santiago i del Campus Stellae, l'actual Santiago de Compostel·la. 
La notícia corre com la pólvora per tota Europa i els monarques cristians inicien les seves respectives peregrinacions a Santiago, a través de l'avui anomenat Camí del Nord, ruta que recorria tot el nord peninsular i evitava els territoris musulmans.
Amb l'avanç de la Reconquesta, el recorregut més popular va passar a ser el que començava a Roncesvalles o Jaca (Camí Francès). Aquest recorregut el va immortalitzar el monjo Aymeric Picaud en el seu famós Codex Calixtinus al segle XII, que recopila sermons, himnes, miracles, relats, textos litúrgics i peces musicals relacionats amb l'Apòstol Santiago i la Ruta Jacobea. El que es custodia en la catedral de Santiago de Compostel·la és l'exemplar més antic i complet de l'obra escrita coneguda com Liber Sancti Iacobi i que, tal dia com avui, en 2011 va ser robat i un any més tard recuperat.
Amb el pas del temps van sorgir altres rutes per tota la Península i Europa: Via de la Plata, Camí Portuguès, Camí d'Hivern... 

Puente de Órbigo, León. via: Santi Garcia 

Peregrino al alba. Via: Bjørn Christian Tørrissen 

Calzada de Piedra de Carrión de los Condes. Via: Wikicar12 

Calzada romana Via: Os Ancares (Vicente … 

Calzada romana Via: Os Ancares (Vicente … 

LA PESSETA

Tal dia com avui (30 de juny del 2002), la pesseta quedava fora de circulació, substituïda per l'euro. A partir d'aquell moment, únicament el Banc d'Espanya podia canviar-les per euros després d'haver deixat de ser de curs legal el 28 de febrer del 2001.

Aquell dia, molts ciutadans vam alçar els ulls al cel! Pujada de preus a la vista!

La pesseta neix un 19 d'octubre de 1868 com a unitat monetària per decret del Gobierno Provisional, després del derrocament d'Isabel II. Aquest mateix govern és qui decideix centralitzar tota la producció en la Seca de Madrid, que va ser l'origen del qual avui coneixem com la Real Casa de la Moneda - Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.

La pesseta alberga cent trenta-quatre anys de la història d'Espanya, de la seva política, de la religió, de l'economia i de l'art del període en què va ser encunyada.

Es va triar el nom de pesseta perquè era el que s'usava en el període d'Isabel II. Nom que ve de Catalunya, on ja havien circulat pessetes des d'abans de la Guerra de la Independència.

Gobierno Provisional. 1869. 1 pesseta (plata). Via Foronum 

La primera pesseta encunyada té com a llegenda "Gobierno Provisional" en l'anvers, en lloc d'España. La figura triada per a l'anvers de les monedes de plata va ser la d'una Hispània recolzada sobre els Pirineus, inspirada en les monedes de l'emperador Adriano.

El revers en plata era l'escut d'Espanya mentre que en bronze era un lleó rampant sostenint l'escut d'Espanya. D'aquí ve lo de la "perra gorda" o "perra chica", perquè la gent hi veia un gos en comptes d'un lleó. En bronze, a l'anvers, una matrona asseguda sobre les roques representava a Espanya.

Al llarg de la seva vida el disseny ha anat evolucionant mantenint al revers l'Escut Nacional al qual se li aniran afegint modificacions. En els anversos se substitueix Hispània per l'efígie real. Durant la Segona República s'introdueixen motius d'inspiració republicana i, a vegades, els models sorgeixen poc elaborats per les presses en l'encunyació.

Amb l'arribada de la dictadura de Franco s'introdueix un retrat del dictador adaptat a la moneda.

Durant la democràcia es mantenen les grandàries i valors incorporant la imatge del rei Juan Carlos I i l'Escut Real.

A partir de 1990 els tipus es renoven anualment amb intenció commemorativa, posant fi a la tradició exclusivament monàrquica i donant entrada a motius culturals, artístics o locals.

Moneda de 50 pessetes de 1992. Barcelona 92 (La Pedrera). Via: Wikimedia Commons

Els 14 valors de la pesseta, que inicialment estaven previstos, no van arribar a materialitzar-se fins al regnat d'Alfons XIII, quan es van substituir els metalls preciosos per nous metalls i aliatges el que va provocar la pèrdua de la paritat entre el valor intrínsec i el nominal. Malgrat això les encunyacions d'or es van mantenir fins a 1904 i de plata fins a 1933.

La plata va donar pas a la pesseta groga de llautó coneguda popularment com "la rossa".

A partir d'aquí les encunyacions s'han realitzat en coure, alumini i níquel i els dissenys han anat combinant tota mena d'aliatges i grandàries.

A partir de 1989, per raons purament econòmiques i per interès dels col·leccionistes, se succeeixen ininterrompudament encunyacions en metalls preciosos. L'acte simbòlic de l'última encunyació de la moneda de cent pessetes el 19 de juny de 2001 suposa la fi de la pesseta donant pas a l'euro. 

LES ILLES SEYCHELLES

Imatge: Tristan Denyer 

Avui farem un tomb per l'anomenada perla de l'Índic, les illes Seychelles. 

Es localitzen en el continent africà, a mig camí entre Madagascar i l'Índia, la qual cosa converteix a l'arxipèlag en una gran cruïlla cultural.

Imatge: Jmhullot 

Les illes Seychelles són molt més que un paradís de sol i platja.
Són 115 illes petites que s'escampen per una àrea tan gran com tres vegades Espanya. Només n'estan habitades unes trenta i no es pot accedir a la majoria de la resta perquè, o bé són privades, o bé són reserves naturals.
La majoria d'illes són granítiques, no van emergir a causa d'un volcà sinó esqueixades d'Àfrica fa milions d'anys.
Les Illes Exteriors estan formades per atol·lons coral·lins i cais de sorra deserts, on es troba l'atol·ló d'Aldabra, el segon més gran del planeta, declarat Patrimoni de la Humanitat pel seu impressionant valor ecològic.
Hi ha constància que els navegants àrabs les usaven com a escala per a proveir-se d'aigua i aliments, encara que els pirates eren els seus visitants més freqüents.

Els "seychellois" formen una amalgama cultural composta pels descendents dels antics colons francesos i anglesos, d'esclaus negres, i també indis i xinesos que han anat arribant amb posterioritat. Es parla el crioll seselwa, derivat del francès i que s'escriu tal com es pronuncia, encara que també són llengües oficials el francès i l'anglès.

Quant a la seva fauna única, hi ha les conegudes tortugues gegants de les Seychelles; les granotes de la família Sooglossiadae; la ratapinyada Coleura seychellensis, una altra espècie única, probablement la més amenaçada del món, ja que es creu que només en queden menys de 100 exemplars... S'han identificat 250 espècies d'ocells, 12 són endèmiques com el lloro negre de Seychelles. Coracopsis nigra barklyi, que només habita a l'illa de Praslin, és l'ocell nacional de Seychelles. Aquestes illes contenen unes 2000 espècies d'invertebrats i més de 1000 espècies diferents de peixos, destacant el peix pallasso Amphiprion fuscocaudatus, endèmic de l'arxipèlag.
La flora, exuberant, compta amb 82 espècies endèmiques; destaquem la palmera Lodoicea maldivica (fins a 30 m d'altura) i els "cocos de mer" de 22 quilos, i l'orquídia Vanilla phalaenopsis. 

Tortuga gegant d'Aldabra. Imatge: Childzy 

Granota de les Seychelles de Gardiner (Sechellophryne gardineri). Imatge: van Pickett 

Coleura seychellensis. Imatge: Island Conservation Society  

Coracopsis nigra. Imatge: Skip Russell 

Amphiprion fuscocaudatus. Imatge: Greg Tee 

Vanilla phalaenopsis. Imatge: Hans Stieglitz 

Les Seychelles, un paradís a l'Oceà Índic. 

Imatge: Jmhullot 

REFRESC DE KIWI, COGOMBRE I MEL

Avui us proposem una altra beguda que ens ajudarà a combatre la calor d'una manera saludable, i ens permetrà hidratar-nos. Bona, refrescant i saludable.

Refresc de kiwi, cogombre i mel.

Per a elaborar-lo necessitarem:

- 6 kiwis (reservant alguna rodanxa per a decorar)

- 1 cogombre gran

- 1/2 tassa de mel de romaní

- 1 litre i mig d'aigua

- Gel picat

Pelem i tallem els kiwis i el cogombre a rodanxes. Barregem l'aigua amb la mel i afegim la fruita i verdura que hem tallat anteriorment. Ho posem a la nevera fins que es refredi.

Servim en un got la mescla juntament amb gel picat i decorem amb alguna rodanxa de kiwi.

Es recomana consumir-la el mateix dia que es prepari perquè el cogombre pot amargar quan passa més temps.

Com a alternativa, podem substituir el kiwi per maduixes, nabius, cítrics, síndria, magrana... També hi podem afegir gingebre i herbes aromàtiques com el romaní, l'alfàbrega... i a gaudir!

El kiwi aporta:

Vitamina C, vitamina E, vitamines del complex B, potassi, fibra dietètica, antioxidants.

Contribueix al bon funcionament de l'intestí, actua contra la hipertensió, ajuda a mantenir el cos hidratat, ajuda a eliminar toxines, i contribueix a millorar la salut dels ossos.

També et pot interessar:

• Refresc de llimona i mel
• Aigua amb mel i llimona
• Infusio de gingebre, llimona i mel
• Infusió de farigola, mel i llimona
• Melissa, els somnis més dolços
• Api Total
• Api Total, un còctel de salut!
• Grips i refredats, les malalties de l'hivern

DIA INTERNACIONAL DELS BOSCOS TROPICALS

Imatge: Andrew Suryono 

El 22 de juny se celebra el Dia Internacional dels Boscos Tropicals. 

Els Boscos Tropicals es desenvolupen en regions amb altes temperatures (macrotèrmiques) i en àrees d'ambient humit (higròfiles). La densitat de la vegetació és tan gran que només un 2% de la llum que els travessa arriba al sòl.

Se situen entre el Tròpic de Capricorn i el Tròpic de Càncer, prop de la línia de l'Equador amb una il·luminació natural i temperatura constants al llarg de l'any. A conseqüència d'això alberguen una enorme biodiversitat; s'hi poden trobar fins a dos terços de les flors que existeixen a tot el món; en una sola hectàrea, s'hi han trobat més de 100 arbres de diferents espècies. 

Són l'hàbitat d'una gran diversitat d'éssers vius. Hi viuen més de la meitat de tots els animals terrestres, alguns d'ells en perill d'extinció com els tigres de bengala, els goril·les de muntanya, els jaguars, els orangutans...

Ens proporcionen oxigen, i són una de les nostres millors armes per a enfrontar-nos al canvi climàtic perquè, juntament amb els oceans, tenen la capacitat d'absorbir els gasos d'efecte d'hivernacle; regulen el clima i la temperatura del planeta, refreden els microclimes locals i redueixen la radiació procedent del sol que es reflecteix en la superfície.

Ajuden a mantenir el subministrament d'aigua dolça a causa de la fotosíntesi que realitzen les seves plantes, alliberant aigua de les seves fulles que viatjarà fins a l'atmosfera convertint-se en pluja.

Moltes de les seves plantes s'utilitzen per a fabricar medicaments contra el càncer, la malària, la bronquitis, l'artritis, la diabetis... 

En perill

Per desgràcia, cada any es perden boscos tropicals de la grandària de Bangladesh. Es calcula que els éssers humans hem acabat amb gairebé la meitat de la coberta forestal original del planeta per la tala d'arbres i les cremes intencionades. A l'Amazònia, la producció de carn de vedella és la principal causa de la seva desforestació. A l'Amèrica Llatina l'agricultura és la culpable, desapareixent àrees senceres sent substituïdes per plantacions de soia. L'expansió del cultiu de palma està generant un enorme impacte ambiental a escala mundial, principalment al Sud-est Asiàtic i a l'Amèrica Llatina

A tots nosaltres ens toca prendre consciència del problema i consumir de manera sostenible, no destructiva.

---

Documental "Selva tropical, el secreto de la vida":

EL CAFÈ

Imatge: Matthew T Rader 

El cafè és la beguda que més es consumeix a tot el món, després de l'aigua. Es calcula que es prenen uns 2.000 milions de tasses de cafè al dia.

Conte una llegenda que un jove pastor iemenita anomenat Kaldi va observar que el seu ramat saltironava i mostrava més energia després de menjar els fruits vermells d'un arbust desconegut. Va arrencar diversos fruits i els va mostrar a un superior religiós d'un convent pròxim que en va fer bullir les baies per beure'n la infusió. El resultat va ser massa amarg, així que va tirar els grans al foc, en torrar-se, desprenien una aroma agradable. Va provar de nou de preparar una infusió amb les baies torrades descobrint d'aquesta manera el que avui coneixem com a cafè. 

Imatge: Theo Crazzolara 

Però, quins són els avantatges i desavantatges d'aquesta beguda popular que s'ha consumit durant tants segles?

Diversos estudis asseguraven que el cafè tenia un costat fosc. Però, recerques més recents suggereixen que el cafè també té un costat lluminós. Resulta que, per exemple, les primeres recerques no tenien en compte que els grans bevedors de cafè també tendien a consumir tabac i a ser sedentaris.

Les últimes recerques demostren que consumir cafè redueix el risc de desenvolupar diabetis del tipus 2 als qui consumeixen més d'una tassa de cafè diària. 

També es va descobrir que és bo per al fetge, perquè redueix el risc de malalties hepàtiques i de càncer de fetge, si es consumien tres tasses al dia.

Es demostra també que l'alta ingesta de cafè ajuda a combatre la malaltia de Parkinson pel fet que la cafeïna pot millorar el control del moviment corporal en aquests malalts.

Així mateix, el consum moderat de cafè, unes dues tasses al dia, disminueix el risc d'insuficiència cardíaca i apoplexies.

Ajuda a la pèrdua de pes per la seva poca aportació de calories, això sí, si es consumeix sol o amb edulcorants.

És una font d'antioxidants naturals, millora l'ànim, els nivells d'energia, la memòria i els temps de reacció.

Hem fet un repàs a alguns dels beneficis del cafè, però com en tot, els excessos no són bons. Beure massa cafè provoca ansietat, acidesa estomacal, insomni, augmenta temporalment la pressió arterial i a més ha estat associat a símptomes de depressió. Si tens algun d'aquests símptomes, és aconsellable reduir la ingesta de cafè.

En definitiva, beure cafè amb moderació pot ser molt beneficiós per a la salut, i, en tot cas, ve tan de gust!

Fem un cafè? 

Imatge: Hendrike 

Per saber-ne més:

• ¿El café ofrece beneficios para la salud? [Mayo Clinic]
• Beneficios del café para la salud [Muy Interesante]

VISITA A LA SEU VELLA

La catedral de la Seu Vella és un dels monuments més reconeguts de Catalunya i és l'element arquitectònic distintiu del perfil de la ciutat.

Situada en un enclavament únic, conegut com el Turó de la Seu Vella, compta amb més de vuit-cents anys d'història. 

Durant els anys de domini musulmà a la península Ibèrica, s'hi alçava una mesquita que, segons els historiadors, es va construir sobre les restes d'una antiga catedral paleocristiana i visigòtica. Després de la conquesta cristiana, l'any 1149, es va consagrar aquest edifici musulmà com a catedral. Anys més tard, el 1203, va començar la construcció del que arribaria a ser l'actual Seu Vella per a poder donar cabuda a una població que cada vegada era més nombrosa. Les obres van finalitzar en 1431 quan es va acabar el campanar.

Una de les curiositats d'aquesta catedral és que es va convertir en caserna militar quan Lleida va ser conquistada per Felip V, ja que es trobava en una magnífica posició estratègica. Els oficis religiosos es van traslladar a l'Església de Sant Llorenç. Posteriorment, es va construir La Catedral Nova o Seu Nova, l'actual seu del Bisbat de Lleida, i la Seu Vella va deixar de ser catedralícia.

Actualment, és l'única catedral que podem veure sense decoració, ja que tot el mobiliari i béns es van treure i altres es van perdre. El seu interior està pràcticament buit, fins i tot no té altar ni retaule major. Avui dia funciona com a museu.

Continuant amb les seves peculiaritats, es va construir amb estil romànic encara que també s'hi poden veure elements gòtics. En el seu claustre, un dels més grans d'Europa d'aquest estil, podem trobar arcs ogivals amb traceries molt detallades i amb 15 d'aquests elements molt diferents entre si.

El seu campanar té 7 campanes, dues de les quals daten del segle XV, de marcat caràcter gòtic i fins i tot tenen nom: la Silvestre que marca les hores i la Mònica que toca els quarts. A efectes funcionals s'hi van afegir 5 campanes elèctriques que es van incorporar en el segle XX.

És possible accedir a aquest campanar ascendint 238 graons per la seva escala de caragol que es va estrenyent a mesura que es puja i, al cap de munt, podem gaudir d'unes vistes privilegiades de la ciutat.

Us deixem amb unes quantes fotografies de la nostra darrera visita al magnífic conjunt monumental de la Seu Vella.

MEL I OLI A GRANEL

A l'Àvia Clementina sempre hem apostat pel respecte, l'equilibri i la proximitat amb la natura. És el bé més preuat que tenim i l'hem d'estimar i tenir-ne cura.

El reciclatge sempre ha estat present en la cultura i en la tradició dels micropobles de muntanya com el nostre, era quelcom natural i ningú s'ho havia de plantejar, tot el que es podia aprofitar, s'aprofitava.
Seguint aquesta tradició, des de l'Àvia Clementina, hem volgut fer una passa més i dur aquest esforç a les botigues perquè els nostres consumidors, conscients de la necessitat de reciclar, també ho tinguin fàcil i a l'abast de la mà.

Podeu trobar mel a granel a les botigues i, portant el vostre pot i reutilitzant-lo, podreu gaudir de l'extraordinaria qualitat de les nostres mels sense haver de comprar cada vega un pot nou. Amb aquest gest tan senzill, tots podrem contribuir a respectar la natura i, per tant, tambe les nostres estimades abelles.

 

El nostre oli el podreu adquirir en garrafes retornables, l'envasem en garrafes de vidre reutilitzables que podreu retornar a la botiga i que nosaltres recollirem, rentarem i tornarem a omplir.

Per a les garrafes d'oli, emprem la tanca tradicional amb cordill lligat a mà per tal que el tap de suro es mantingui sempre al seu lloc. Aquesta era la forma tradicional amb la qual es tapaven les conserves que es consumien a l'hivern. 

Us ho mostrem en un petit vídeo.

Aquest és camí que ja vam començar a emprendre fa temps i que continuarem aprofundint per avançar, des de les nostres possibilitats, en la conservació de la natura i en l'alimentació sostenible, saludable i de qualitat.

FIRA DEL VI A TALARN

S'acosta el cap de setmana i, de vegades, no sabem què fer. Amb el bon temps moltes poblacions ofereixen activitats, mercats, fires, festes... i és difícil decidir-nos.

A Talarn, ens proposen visitar la 10a Fira del Vi del Pirineu que se celebra aquest dissabte.

Després de dos anys aturada per la pandèmia, torna per a donar a conèixer els cellers i els seus vins, tant els de la comarca com els de l'Alt Pirineu.

Sí, el vi és el gran protagonista, però també podrem gaudir de productes locals, especialment de les formatgeries pallareses.

Enguany s'han programat totes les activitats en un sol dia, el dissabte 11 de juny. Podem participar de moltes i diverses activitats en aquest dia de festa. Entre copa i copa de vi, els restauradors de la comarca ens delectessin amb els seus saborosos plats.

Doneu una ullada a l'agenda i a fruir!

GELAT AMB NOUS I MEL

En dies de molta calor, hi ha poques coses que vinguin més de gust que un bon gelat, i si és casolà, molt millor.

Avui aprendrem com fer un nutritiu gelat amb nous mel.

Ingredients per al gelat:

500 g de formatge-crema (formatge blanc per a untar)

500 g de nata muntada, que ha de ser rica en greix(35%)

250 ml de llet sencera

180 g de mel de romaní

El podem enriquir preparant unes nous caramel·litzades.

Per a això necessitarem:

100 g de nous

65 g de mel de romaní

15 g de mantega

El primer que hem de fer és posar un cassó al foc i diluir la mantega i la mel a foc mitjà perquè no es cremin i incorporar-hi les nous. Remenarem a poc a poquet per a aconseguir que les nous absorbeixin la mescla. Quan les nous estiguin cobertes de mel, caldrà col·locar-les sobre una safata separant-les abans que s'assequin perquè no s'enganxin entre elles, i les deixem reposar, reservem.

Mentre es refreden les nous, muntarem la nata, que ha d'estar freda, amb unes varetes, fins que quedi ben espessa.

En un altre recipient, incorporem el formatge-crema, la mel i la llet. Tant el formatge com la llet han d'estar freds. Afegim la nata muntada, i lligarem tots els ingredients amb moviments envoltants fins que quedin ben integrats.

Afegim les nous caramel·litzades, prèviament trossejades al gust, i remenem suaument tota la mescla que dipositarem en un motlle i taparem amb film per a evitar que agafi altres sabors.

El gelat estarà al punt després d'un mínim de 6 hores i un màxim de 24 hores al congelador (encara que dura perfectament més d'una setmana).

El podem presentar amb unes nous caramel·litzades que hàgim reservat i amb una mica de mel per tot el gelat.

El resultat és unes postres de primera que no cristal·litzarà perquè hem utilitzat mel en comptes de sucre.

Bon profit!