LA MEL I LA TARDOR

Acabem d'acomiadar l'estiu i donem la benvinguda a l'estació de la recol·lecció de nous, ametlles i castanyes. La tardor ens porta productes com les pomes, les carabasses, les figues, les cols, les xirimoies, les magranes, les mandarines, peres, codony i raïm... i els bolets! Aliments de temporada, rics en vitamines, que ens ajuden a combatre el cansament i la falta d'energia propis d'aquesta època. A més, estan en la seva esplendor hortalisses com els moniatos, les albergínies, les bledes, els espinacs, els pebrots i les pastanagues.

Durant la tardor tornen els refredats i les grips; patim baixades de defenses i insomnis, o sigui que hem de protegir-nos i donar-nos més energia, per això la mel és un aliment indispensable.

No totes les mels ens beneficiaran igual que la mel pura. Les mels industrials, per a evitar la seva cristal·lització, solen escalfar-se a més de 60 graus perdent part de les seves propietats, enzims i antioxidants.
La mel natural és eficaç contra refredats i grips calmant el mal de coll pel seu efecte antioxidant i antiviral. Podem prendre una cullerada de mel crua de farigola amb aigua calenta i llimona o bé utilitzar una mel natural de llimoner.
La mel crua de romaní actua com a tònic estomacal, ajudant a fer la digestió i la mel de nespra fa de laxant natural per prevenint el restrenyiment.
La mel d'ametller amb vinagre de poma ajuda amb els problemes cardíacs, articulars i de colesterol.
La mel de flor de taronger, consumida amb un iogurt, abans de ficar-nos al llit, millora el descans, combatent l'insomni.
La mel d'espígol barrejada amb sucre i oli d'oliva és una excel·lent màscara natural per a hidratar la pell seca i clivellada.
I, si a la pasta de dents li afegegim una petita quantitat de mel natural, ens ajudarà a blanquejar-los.

A més de tot això, la tardor altera l'ànim al 70% de les persones provocant una sensació de tristesa i apatia. Això es deu al fet que els dies s'escurcen i minven les hores de sol claus en la producció de certes hormones en el cervell com la melatonina, que augmenta i tenim més son, i la serotonina ("hormona de l'humor"), que disminueix i provoca tristor.

Per a estimular els nivells de serotonina us proposem un remei natural a base de peres i mel:

Confit de peres amb mel

Necessitarem tres peres conferència i un got de mel de romaní.

Per a la seva elaboració, cal pelar les peres a tires de dalt a baix, deixant algunes tires sense pelar, i les tallarem verticalment en quatre trossos.

Les posarem en un pot ampli amb tapa hermètica i les cobrirem amb la mel de romaní. Tanquem el pot i el deixarem reposar 9 dies.

Al desè dia les peres hauran deixat anar aigua i tot estarà bastant líquid. Ho podem prendre directament o colar-ho i passar-ho a una ampolla. Haurem de prendre un gotet cada dia, a primera hora del matí.

Aquest remei estimula la producció de serotonina, i resulta ser un antidepressiu natural que , a més a més, ajuda a prevenir l'insomni pel seu contingut en triptòfan que és un excel·lent relaxant.

Rebem la tardor amb millor humor i més energia!

També et pot interessar:

• Refresc de llimona i mel
• Aigua amb mel i llimona
• Infusio de gingebre, llimona i mel
• Infusió de farigola, mel i llimona
• Melissa, els somnis més dolços
• Api Total
• Api Total, un còctel de salut!
• Grips i refredats, les malalties de l'hivern
• La mel picant

Neu a La Vall

Les primeres neus han arribat a Sant Miquel de la Vall.

Malgrat que l'hivern no arribarà oficialment fins al pròxim dia 21 de desembre, la meteorologia no coneix ni respecta calendaris ni agendes. La llevantada ha enfarinat el paisatge i, de passada, debilita les nostres defenses. Ara toca abrigar-se i, davant del més mínim símptoma de refredat o de grip, preparar-nos un bon remei casolà amb la mel de l'Àvia Clementina.

 
 
 
 

Els remeis de l'Àvia Clementina:

• Api Total 
• Api Total, un còctel de salut! 
• Camamilla, canyella i mel, una infusió molt saludable 
• Grips i refredats, les malalties de l'hivern 
• Infusió de gingebre, llimona i mel 
• Melissa, els somnis més dolços 
• Infusió de farigola, mel i llimona 
• Aigua amb mel i llimona 
• Xarop natural contra la tos

Aigua amb mel i llimona

Cada any, per aquestes dates, comencem a patir els efectes de la grip i dels refredats. Els virus causants d'ambdues malalties sobreviuen millor durant les èpoques més fredes. A més, el canvi d'estació sol afeblir les nostres defenses. Al fred i a la humitat, hem d'afegir-hi els canvis de temperatura que patim com a conseqüència de les calefaccions o els radiadors.

Uns hàbits saludables, ajuden a prevenir el contagi de la grip.

1. Seguir una dieta variada i equilibrada rica en aliments frescos i naturals (especialment fruites i verdures)
2. Rentar-se les mans amb regularitat sobretot quan posem les mans devant el rostre abans d'esternudar o de tossir.
3. Ventilar la casa obrint les finestres durant 10 minuts.
4. Fer exercici amb regularitat.
5. Si utilitzem mocadors d'un sol ús, cal introduir-los en una bossa de plàstic abans de tirar-los immediatament a les escombraries.

Un remei natural que ajuda a augmentar les defenses de forma natural és la mel barrejada amb llimona i aigua, una fórmula tradicional que funciona perfectament a l'hora d'alleujar tant la infecció de gola com la picor.



Preparació:

• 1 llimona
• 3 o 4 culleradetes de mel
• 1/2 got d'aigua

1. Rentar la llimona, esprémer-la per obtenir-ne el suc.
2. Escalfar mig got d'aigua sense que arribi a bullir. Afegir el suc de llimona i la mel,
3. Barrejar bé i beure a glops, a poc a poc.

És sa i molt agradable!

Tingueu en compte que el consum de la mel no és recomanable per a nadons ni per criatures menors d'1 any. 

Via: Natursan

Melissa, els somnis més dolços

També coneguda com a tarongina, la melissa és una planta de la família de les labiades, com la menta, la farigola, l'orenga o la sàlvia. Com totes elles, força coneguda com a planta aromàtica i medicinal.

Les seves flors nanes, de color blanc, atrauen les abelles. Aquesta circumstància està, precisament, relacionada amb el nom científic de la planta, "Melissa officinalis", ja que la paraula "melissa" vol dir abella en grec.

A més del seu sabor dolç i agradable quan la prenem en forma d'infusió (no cal dir que està boníssima si l'endolcem amb mel de l'àvia Clementina), la melissa és també molt utilitzada com a remei natural per ajudar en diversos processos de malestars pels beneficis que aporta.
Consumida amb certa regularitat, pot alleujar els estats d'agitació pel seu efecte tranquil·litzant que redueix l'ansietat i l'estrès i proporciona relaxació. Els seus efectes sedants afavoreixen la son i equilibren el sistema nerviós degut, principalment, als àcids fenòlics i als flavonoides, sense deprimir el sistema nerviós central.
És també un bon estomacal, espasmolític i carminatiu i ajuda a eliminar els gasos causats per la mala digestió, proporcionant benestar després dels menjars pesats.
Per via externa té acció antisèptica, antifúngica i antivírica.
També és emmenagoga, i per tant, és útil en la regulació dels trastorns menstruals.

Originària del sud-oest d'Europa, la regió occidental d'Àsia i el Nord d'Àfrica, es distribueix per tota la conca mediterrània, a totes dues riberes del mar, i arriba fins al sud de les illes Britàniques pel nord, al nord del Marroc pel sud i a l'Orient Mitjà per l'est.
Al Principat, la podem trobar en comarques de clima marítim amb condicions temperades i humides i estius calents i secs, és a dir, pràcticament per tot arreu.


Gideon Pisanty (Gidip) [Wikimedia Commons]


Per saber-ne més:
Melissa [Vikipèdia]

Els petits vampirs de l'estiu

Si hi ha alguna cosa que ens terroritza a l'estiu, són els mosquits, sobretot per les seves picades.
Recordem que són les femelles d'aquests insectes les que es dediquen a, literalment, xuclar-nos la sang. S'alimenten de sang (humana o animal) introduint la seva saliva que té propietats anticoagulants i afavoreix l'extracció del preuat líquid vermell. El nostre sistema immunitari respon amb histamina que és la que produeix la desagradable picor i la posterior inflor. 

Imatge: James Gathany 

Prevenir 

El millor que podem fer és prevenir les picades; el remei més eficaç és utilitzar repel·lents tòpics o ambientals i seguir les instruccions. Si triem un repel·lent cutani, haurem de comprovar que entre els seus components hi hagi dietiltoluamida, un principi actiu que segons l'OMS és el repel·lent més eficaç.

També ajuda:

• No sortir a l'exterior entre el vespre i la matinada.
• No acostar-se a galledes d'escombraries, dolços sense tapar, bassals amb aigua, jardins...
• No usar colònies amb olors dolces ni sabons perfumats o aerosols per als cabells.
• Utilitzar roba que cobreixi la pell, evitant els colors foscos i brillants.
• Emprar mosquiteres.
• Dormir amb endolls vaporitzadors de repel·lent. Els ventiladors també ajuden perquè dificulten el vol.
• Tenir una higiene corporal correcta

Si ja ens han picat, podem reduir la irritació amb:

• Alcohol, que té efecte calmant i refrescant que desnaturalitza la saliva del mosquit.
• Aplicant fred o gel per a reduir la inflamació, proporcionant un alleujament temporal.
• Utilitzar un preparat de mel i sal, aprofitant les propietats antibiòtiques de la mel de les abelles; es frega sobre la zona afectada deixant-lo actuar uns deu minuts i esbandint-lo després.
• Preparar una pasta amb ceba triturada i oli i deixant-la actuar uns quinze minuts netejant la zona després. La ceba té substàncies sulfuroses amb propietats antibiòtiques perfectes per a evitar infeccions i reaccions al·lèrgiques.
• Prendre un antihistamínic.

Tots ens hem preguntat alguna vegada per què unes persones són molt més propenses a l'atac voraç d'aquests insectes. I és que els mosquits trien a les seves víctimes seguint unes pautes. Ataquen a qui desprenen major quantitat d'anhídrid carbònic en respirar, a qui té la temperatura corporal més alta, a les dones embarassades i a persones altes perquè emeten més àcid làctic, als qui acaben de fer exercici físic perquè la suor els resulta atractiva i a qui té una menor diversitat de microbis en la seva pell.

I no us grateu que és pitjor!

Imatge: Juliette Toma. Mosquitos. 

Infusió de farigola, mel i llimona

Amb l’arribada dels primers freds i la disminució de la llum solar les nostres defenses naturals es veuen minvades i quedem exposats a patir els primers refredats, catarros i grips.

Un remei tradiconal de gran eficàcia el trobem en les infusions de farigola.

La infusió de les fulles seques de farigola resulta útil quan tenim un atac de tos a causa d'una inflamació o irritació de gola. Degut a les seves propietats antisèptiques, expectorants i antiespasmòdiques, ajuda a calmar la tos productiva o la tos espasmòdica.

La farigola és també una opció excel·lent quan per pal·liar els efectes d'una digestió pesada i de la producció de gasos i flatulències.

També ens pot ajudar  en casos de diarrea, gràcies a la seva acció antisèptica.

La mel, amb les seves propietats antimicrobianes, antiinflamatòries, antioxidants i antivirals, ajuda a alleujar la mucositat i la congestió nasal, alhora que calma les molèsties en la gola. Això la fa molt indicada en casos de mal de coll, tos o malalties respiratòries.

La llimona és el complement ideal per aquesta recepta remeiera casolana. Aporta vitamina C i antioxidants naturals.

Preparació:

1 tassa d’aigua
1 cullerada de farigola
1 cullerada de mel (de l’Àvia Clementina)
1 cullerada de suc de llimona

Ho prepararem de la manera habitual, escalfant l’aigua fins el punt d’ebullició, deixant que la farigola infusioni durant uns 5 minuts i afegint posteriorment la mel i el suc de llimona.

A part els beneficis per a la nostra salut, gaudirem de la ingesta d’una beguda agradable, dolça i aromàtica sense contraindicacions ni efectes secundaris, per la qual cosa la podem prendre en qualsevol moment, sempre que ens vingui de gust.

Enllaç:

La mel de farigola de l'àvia Clementina

LES BEGUDES CALENTES, ESCALF I SALUT

Baixada de temperatures a la vista!

Qui no s'ha relaxat després d'un dia esgotador, llegint una novel·la interessant, mirant el teu programa preferit a la tele, xerrant amb aquella persona especial, embadalit davant la llar de foc... amb una reconfortant beguda calenta a la mà? A més de calmar-nos, les begudes calentes alleugen els símptomes del refredat i ens fan entrar en calor.

Coneixem la sensació, però potser no en coneixem tots els beneficis:

• Ajuden a perdre greix corporal i depuren les toxines acumulades, a més de fer-nos sentir més sadollats.
• Són una gran ajuda per a combatre els dolors menstruals, pel fet que la calor té un efecte relaxant sobre els músculs abdominals.
• Milloren la circulació sanguínia afavorint l'activitat nerviosa i muscular, fent que el cor bombi amb més força.
• Ajuden amb la digestió, per la qual cosa és aconsellable beure aigua tèbia mitja hora abans de menjar i, després, prendre una infusió o un cafè calent.
• Són un remei natural per a la congestió nasal, el mal de coll i la tos. A més de les clàssiques infusions de mel i llimona, les sopes calentes també són una bona opció.
• A més d'eliminar les toxines corporals, ajuden a la nostra pell afavorint-ne l'elasticitat, la nutrició i la seva humitat natural.
• L'aigua és un excel·lent diürètic però també moltes fruites i verdures. Si afegim una mica de temperatura a la beguda, aconseguirem arrossegar més toxines i ajudem el nostre organisme a lluitar millor contra les infeccions.

Hem de tenir en compte la temperatura de les begudes, que mai s'han de prendre bullint per a no danyar les mucoses.

Com és habitual, des de l'Àvia Clementina et proposem una recepta amb el nostre ingredient estrella: la mel.

Infusió de canyella amb llet, xocolata i mel

Ingredients (2-4 persones):

• 250 g de xocolata negra (també pots utilitzar l'habitual per a postres)
• 1/2 litre de llet semidesnatada
• 1 escorça de canyella
• 2 cullerades de mel
• canyella en pols

Elaboració:

Escalfem la llet amb l'escorça de canyella deixant infusionar uns deu minuts i retirem la canyella.
Afegim la mel i la xocolata trossejada, remenant constantment fins que la xocolata s'hagi fos.
Servim en tasses i empolvorem amb una miqueta de canyella en pols.

La combinació de mel i canyella millora la digestió i té efectes bactericides i antioxidants... Bon profit!

---

També et pot interessar:

• Refresc de llimona i mel
• Aigua amb mel i llimona
• Infusio de gingebre, llimona i mel
• Infusió de farigola, mel i llimona
• Melissa, els somnis més dolços
• Api Total
• Api Total, un còctel de salut!
• Grips i refredats, les malalties de l'hivern
• La mel picant

Com distingir una mel natural

La mel és un producte natural utilitzat des de temps immemorials. Apreciada per la seva dolçor, aviat es va convertir en aliment recurrent i, més endavant, en remei per a tot, una vegada constatades les seves propietats curatives. Es recollia directament de la natura.

Avui, però, la recol·lecció de la mel és feta per especialistes apicultors i la gran majoria de consumidors l'adquirim en els comerços. En aquests, podem trobar tot tipus de mels. Des de les diferents varietats de mel natural que, depenent al mitjà en el qual s'ha realitzat la pol·linització, aporten matisos diferenciats, fins a les mels processades o adulterades, amb un sabor pobre i pla, sense matisos, que només ofereix dolçor.

Com podem distingir una mel natural d’una mel processada?

La mel és un dels pocs productes que es pot consumir immediatament després de la recol·lecció sense necessitat de que intervingui cap altre procés posterior. Si volem gaudir d’una autèntica mel natural, hem de tenir en compte diverses coses:

• El primer que farem abans d’adquirir la mel en un comerç, és llegir l’etiqueta. L’etiqueta ens dona informació clau. Si veiem que, entre els ingredients, hi consta aigua, xarop o sucre (en qualsevol de les moltes formes que s’utilitzen en alimentació industrial), ja la podem descartar. Aquesta mel ha estat barrejada amb altres productes, és a dir, ha estat adulterada. Segur que és més barata, però també és de pitjor qualitat.
• També és important comprovar que el contingut de l’envàs no sigui una barreja de mels de diferents procedències. Algunes marques compren les mels a diversos llocs i després les mesclen abans de posar-les a la venda. No acostumen a ser mels pures.
• Ens fixarem bé en l’aspecte. Si veiem que la mel té un aspecte clar, lluminós i transparent, molt brillant, és un mal senyal. La mel natural sempre està barrejada amb petites partícules de pol·len, cera i altres substàncies presents en els ruscos. Per tant, té un aspecte més opac, no deixa passar la llum amb facilitat. La manca d’opacitat és un senyal que la mel ha estat refinada o filtrada. En aquest procés, es perden moltes de les característiques naturals de la mel.
• Un altre aspecte rellevant és la densitat. La mel natural és molt densa, no regalima amb facilitat i tendeix a quedar-se enganxada a la cullera o a les parets de l’envàs una estona. Si veiem que el producte que ens ofereixen és molt fluid i regalima fàcilment, vol dir que no estem davant una mel natural.
• Per acabar, és important consultar amb el botiguer. Si comprem en un comerç de proximitat, en una botiga especialitzada en productes naturals, el botiguer o la botiguera ens poden donar informació rellevant i recomanar una bona mel, ells coneixen bé els productes que venen i acostumen a tenir molta cura pel que fa l’atenció al client. No ens enganyaran.

I què passa si observem petits cristalls en la mel?

És perfectament normal. La mel té tendència a solidificar-se, a “ensucrar-se”. Això és molt fàcil d’observar si la desem a la nevera, Comença ràpidament a formar petits cristalls. És un bon senyal. Si no apareixen cristllas després d’un temps, és molt probable que no haguem adquirit una mel natural.

http://aviaclementina.cat/

Mel de romaní

El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una planta que creix a tot el litoral mediterrani, sobre terrenys calcaris de la costa a nivell de mar i en zones de l'interior fins als 3.500 metres d'altitud. Acostuma a anar associat amb altres tipus de vegetació: caducifolis, farigoles, ravenisses, etc.
És molt utilitzat com a condiment tradicional de la cuina mediterrània i també com a remei degut a les seves propietats farmacològiques.
El pol·len de les seves flors és d'una qualitat extraordinària.

La nostra mel de romaní és conreada en els terrenys del litoral mediterrani i en algunes zones interiors de Catalunya i Aragó, entre matolls amb un clar domini del romaní, acompanyat d’altres plantes.
Les arnes es conreen a principis de primavera, després de la floració del romaní i abans que comenci la gran floració dels prats i de la resta de les plantes del matoll, més tardanes. D’aquesta manera s’aconsegueix separar aquesta mel tan especial, la més mediterrània i una de les més preuades. L'envasat en fred permet conservar-ne totes les característiques que la fan tan especial.
Aquesta mel es distingeix pel seu color molt clar, pel seu aroma floral amb marcades notes típiques del romaní, i un clar i rotund gust dolç.

Està considerada un excel·lent digestiu i té propietats antisèptiques, expectorants i cicatritzants.

Sébastien Vaillant

Tal dia com avui de l'any 1669, naixia Sébastien Vaillant a Vigny (Val-d'Oise), prop de París.
Fill de família humil de camperols, va mostrar de ben petit un interès inusual per les plantes.
A l'edat de 5 anys, recollia plantes dels boscos propers i les plantava al jardí de casa seva.
Amb 6 anys entra com a pensionista a casa del mossèn Subtil a Pontoise al qual acompanya en freqüents excursions botàniques, un dia agafa una febrada que s'allarga diversos mesos i ell mateix es fa un remei a base d'enciams i vinagre que el guareix.
Més endavant, el seu pare l'envia a la catedral de Saint Maclou sota la tutela de l'organista a qui succeix després de la seva mort. Sébastien tenia 11 anys.
Amb 19 anys acaba els estudis de medicina i cirurgia a l'hospital de Pontoise.
Finalment es trasllada a París. Allí va estudiar botànica en el Jardin des Plantes amb Joseph Pitton de Tournefort amb qui acaba col·laborant.
El 1716, Vaillant entra (sense haver-ho demanat) a l'Académie des sciences, de París.


Imatge: Wikimedia Commons 

Sébastien Vaillant (26 maig 1669, Vigny - 20 maig 1722, Paris) va ser un dels científics més importants del seu temps a principis del segle XVIII. El mateix Carl von Linné el va considerar el reformador de la botànica per la seva aportació a la descripció i clasificació científica dels vegetals.

Enllaç:
Sébastien Vaillant a la Wikipédia (en francès)

Gebre al cotxe!

Imatge (adaptada): Osama Muslih from Pexels 

En aquesta època, quan agafem el cotxe, sobretot si és a hores primerenques o durant la nit, ens emportem la desagradable sorpresa de trobar-nos amb el nostre vehicle cobert de gebre.

No és moment desesperar-nos ni per compadir-nos ni, per descomptat, culpar-nos per haver oblidat posar un cartó en el parabrisa per a atenuar els efectes de les baixes temperatures. 

Des del nostre blog us proposem una solució senzilla, ràpida i que evitarà aquests empipaments que no ens porten enlloc. 

Un remei que va més enllà d'utilitzar aigua calenta (des d'aquí el desaconsellem rotundament perquè podríem fracturar el vidre); o d'utilitzar un esprai anticongelant (amb el consegüent perjudici per al medi ambient, i per a la butxaca); o de congelar-nos les mans utilitzant una rasqueta; o de posar la calefacció del cotxe al màxim, perdent un temps preciós.

La solució és tan senzilla com barrejar una part d'aigua amb dues d'alcohol i ruixar el parabrisa. Al cap d'un minut pots passar la rasqueta i veuràs que el gel se'n va fàcilment.

La pell a l'estiu

Imatge: Scenes From Late Paradise The Parade. Eric Fischl.

El sol, l'aire, la sudoració, l'aigua i la roba poden causar estralls en la nostra pell a l'estiu.

La pell, a més de ser l'òrgan més gran del cos humà, és molt vulnerable a l'exposició solar i a la calor. Per això en aquesta època necessitem cuidar-la més.

No volem ser alarmistes parlant del risc de desenvolupar melanomes (càncer cutani) però sí recordar que la pell exposada al sol pot envellir prematurament i donar pas a les "felices arrugues" abans de temps. Si no la cuidem, pot tornar-se aspra, assecar-se, escamar-se i presentar una aparença clivellada.

El remei principal és la NETEJA. Cal dutxar-se diàriament però també després dels banys a la piscina o al mar. També cada cop que l'activitat física ens hagi fet transpirar. 

És important complementar la neteja amb la una bona HIDRATACIÓ a base de cremes de base vegetal (cuidant especialment talons, colzes i genolls que són les zones més seques).

No podem oblidar la PROTECCIÓ SOLAR que prevé les desagradables i perilloses cremades. Cal posar-nos-la abans d'anar a la platja o a la piscina i repetir cada dues hores o després de cada bany. Procurarem NO prendre el sol de 12 a 17 h. 

Les altes temperatures ens provoquen més sudoració de l'habitual amb el perill de la deshidratació. Ens anirà molt bé usar robes amples de fibres naturals i colors clars.

També podem cuidar la pell des de dins, bevent aigua (2,5 l.) diaris i consumint verdures fresques i fruites que hidraten el nostre organisme i per tant, també la pell.

Recordem que l'alcohol i el tabac són substàncies que afavoreixen la sequedat de la pell.

I ara, a gaudir sanament de l'estiu!!!