Gaudí fora de Catalunya (2)

La setmana passada vam conèixer el Palau Episcopal d'Astorga. Avui continuarem parlant d'una altra de les obres de Gaudí fora de Catalunya.

Dibuix arquitectònic de Gaudí (1891). Imatge: León, Casco Antiguo y Ensanche 

El segon edifici que Gaudí va dissenyar per a a León va ser la "Casa Fernández i Andrés",  a la capital lleonesa; popularment coneguda com a "Casa Botines". Aquest sobrenom ve del primer fundador d'una empresa de compra i venda de roba, joies i mobles usats, Joan Homs i Botinàs, antecessor de Simón Fernández i Mariano Andrés (clients d'Eusebi Güell, que els va posar en contacte amb Antoni Gaudí).

Fernández i Andrés van demanar a Gaudí que projectés un edifici per a ampliar el seu negoci, amb espaiosos magatzems en el soterrani, planta baixa per al comerç, i grans habitatges per a llogar a famílies burgeses. L'arquitecte català va acceptar l'encàrrec aprofitant que es trobava prop d'Astorga on estava construint el Palau Episcopal.

Gaudí va dissenyar un palau amb aires medievals, d'influències neogòtiques, de caràcter historicista i reforçat per quatre torres cilíndriques rematades amb pinacles. Es tracta d'un edifici a quatre vents que consta de 4 pisos, soterrani i àtic que es va construir en tan sols deu mesos.

Crida l'atenció el fossat que envolta l'edifici amb reixa de forja; els murs de pedra calcària tallada disposats en forma d'encoixinat que dónen un aspecte rústic a tot el conjunt; la teulada i els pinacles de les torres que són de pissarra; i les portes i finestres que estan rematats amb arcs lobulats. La porta principal és de ferro amb la figura d'un lleó com a homenatge a la ciutat; just a sobre hi podem veure una escultura de Sant Jordi i el drac dissenyada per Llorenç Matamala.

A l'interior, Gaudí va assajar unes tècniques innovadores que aplicaria amb posterioritat en les seves obres; va desenvolupar la construcció d'una planta lliure al soterrani i a la planta baixa, substituint els murs de càrrega per pilars, aconseguint un espai diàfan, de major utilitat i amb una millor il·luminació natural. Els acabats són modernistes amb treballs d'ebenisteria, a més de vidrieres, esgrafiats i baranes, tiradors i manilles de forja.

Actualment és propietat de la Fundación Obra Social de Castilla y León i alberga el Museo Casa Botines Gaudí, dedicat a la història de l'edifici, la figura d'Antoni Gaudí i l'art i la pintura dels segles XIX i XX. La Col·lecció de la Fundació té obres (entre altres artistes) de Ramon Casas i Carbó, Raimundo de Madrazo, Joaquín Sorolla, José Navarro Llorens, Ignacio Pinazo, Nicanor Piñole i Joaquim Mir i Trinxet.

Dibuix arquitectònic de Gaudí (1891). Imatge: León, Casco Antiguo y Ensanche 

La casa Botines en construcció (1892). Imatge: saber.es 

Com a curiositat, enfront de l'edifici hi ha una escultura de José Luis Fernández que representa a Gaudí assegut en un banc, els visitants de l'edifici s'hi fan fotos al costat del gran arquitecte.

Escultura d'Antoni Gaudí, davant de la Casa Botines. Imatge: Drow male

Vegeu també: 

• Gaudí fora de Catalunya (1)

L'Amazones, el riu més important de la Terra

Imatge: Francisco Chaves 

Avui toca retre un petit homenatge al riu Amazones. I és que tal dia com avui, l'expedició comandada per l'explorador espanyol Francisco de Orellana arribava a la seva desembocadura.

L'Amazones és el riu més important de Sud-amèrica i el més cabalós del món. Es localitza a Amèrica del Sud i recorre part del Perú, de Surinam, de Veneçuela, de Guyana, de l'Equador, de Bolívia, de Colòmbia i del Brasil, desembocant en l'oceà Atlàntic. La seva longitud és de més de 7.000 km i es creu que es va originar fa més de 9 milions d'anys.

Imatge: NASA 

Imatge: Coordenação-Geral de Observação da Terra/INPE  

Imatge: lubasi 

El seu nom es deu al fet que els vaixells de Francisco de Orellana van ser atacats per guerrers nadius que empraven l'arc i la fletxa, la majoria, dones que li van recordar les temibles amazones gregues.

La vida silvestre és incalculable. La seva conca, considerada el pulmó del món, crea una gran varietat d'hàbitats i és de gran importància tant cultural com biològica i, per descomptat, econòmica. La seva selva tropical és la més vasta del món, i és l'hàbitat d'enormes quantitats d'animals i vegetals, pendents encara d'una classificació completa.

No hi ha dades exactes sobre la flora de l'Amazones, alguns estudis assenyalen fins a més de 14.000 espècies de plantes amb llavors, i altres estudis asseguren que hi podria haver més de 60.000 espècies vegetals.

Només pel que fa a la fauna piscícola de l'Amazones s'han pogut comptar més de 3.000 espècies de peixos d'aigua dolça, 15 vegades més que totes les espècies trobades a tots els rius d'Europa.

A més dels peixos, hi podem trobar immenses quantitats d'espècies d'insectes, rèptils, amfibis, mamífers i ocells.

Per desgràcia, l'explotació dels recursos naturals d'aquest immens santuari de la biodiversitat i l'activitat econòmica entorn del riu, són notícia constant als mitjans de comunicació, i els esforços de diverses organitzacions encaminades a la protecció de tot l'ecosistema resulten massa tímids i ineficaços. Esperem que algun dia no hàgim de lamentar la seva desaparició. 

Imatge: Vitogustavo 

Imatge: Rogerio Cardoso 

Gaudí fora de Catalunya (1)

Palacio Episcopal, Astorga. Imatge: Javier Montes 

Antoni Gaudí, conegut internacionalment, és el màxim representant del Modernisme.

Va rescatar elements tradicionals catalans i va recuperar el Gòtic i el Mudèjar.

Apassionat de les formes capritxoses i dels motius ornamentals que originarien l'Art Nouveau, el seu estil és molt personal. Amant de la naturalesa, va usar pedres de construcció corbes i formes orgàniques inspirant-se en les formes animals i vegetals.

Va fer pocs treballs fora de Catalunya i només dues províncies tenen el privilegi de comptar amb edificis d'ell.

A León podem gaudir de dos espectaculars edificis: el Palau Episcopal d'Astorga i la Casa Botines.

Avui ens centrarem en el "Palacio Episcopal de Astorga".

Palacio Episcopal, Astorga. Imatge: Ángel M. Felicísimo 

Inspirat en el Gòtic, elimina les cresteries, els calats excessius i els contraforts.

Amb un aire medieval, Gaudí el va projectar en estil Neogòtic i el va concebre com a castell a l'exterior i com església a l'interior. Va utilitzar el granit gris del Bierzo respectant l'entorn, ja que molt a la vora hi ha la catedral i la muralla romana. Detalls característics de l'autor, que l'acompanyarien pràcticament en totes les seves obres, són els arcs de l'entrada principal i les grans xemeneies integrades en les façanes laterals.

A l'interior hi ha una gran riquesa ornamental que vesteix la gran fluïdesa i lluminositat de l'espai. Va utilitzar diversos materials com el guix, el maó, el granit, els mosaics, la ceràmica, els esgrafiats i les vidrieres.

Actualment acull el "Museo de los Caminos", dedicat al Camí de Santiago.

Retrat d'Antoni Gaudí (1878). Imatge: Pablo Audouard Deglaire 

Els petits vampirs de l'estiu

Si hi ha alguna cosa que ens terroritza a l'estiu, són els mosquits, sobretot per les seves picades.
Recordem que són les femelles d'aquests insectes les que es dediquen a, literalment, xuclar-nos la sang. S'alimenten de sang (humana o animal) introduint la seva saliva que té propietats anticoagulants i afavoreix l'extracció del preuat líquid vermell. El nostre sistema immunitari respon amb histamina que és la que produeix la desagradable picor i la posterior inflor. 

Imatge: James Gathany 

Prevenir 

El millor que podem fer és prevenir les picades; el remei més eficaç és utilitzar repel·lents tòpics o ambientals i seguir les instruccions. Si triem un repel·lent cutani, haurem de comprovar que entre els seus components hi hagi dietiltoluamida, un principi actiu que segons l'OMS és el repel·lent més eficaç.

També ajuda:

• No sortir a l'exterior entre el vespre i la matinada.
• No acostar-se a galledes d'escombraries, dolços sense tapar, bassals amb aigua, jardins...
• No usar colònies amb olors dolces ni sabons perfumats o aerosols per als cabells.
• Utilitzar roba que cobreixi la pell, evitant els colors foscos i brillants.
• Emprar mosquiteres.
• Dormir amb endolls vaporitzadors de repel·lent. Els ventiladors també ajuden perquè dificulten el vol.
• Tenir una higiene corporal correcta

Si ja ens han picat, podem reduir la irritació amb:

• Alcohol, que té efecte calmant i refrescant que desnaturalitza la saliva del mosquit.
• Aplicant fred o gel per a reduir la inflamació, proporcionant un alleujament temporal.
• Utilitzar un preparat de mel i sal, aprofitant les propietats antibiòtiques de la mel de les abelles; es frega sobre la zona afectada deixant-lo actuar uns deu minuts i esbandint-lo després.
• Preparar una pasta amb ceba triturada i oli i deixant-la actuar uns quinze minuts netejant la zona després. La ceba té substàncies sulfuroses amb propietats antibiòtiques perfectes per a evitar infeccions i reaccions al·lèrgiques.
• Prendre un antihistamínic.

Tots ens hem preguntat alguna vegada per què unes persones són molt més propenses a l'atac voraç d'aquests insectes. I és que els mosquits trien a les seves víctimes seguint unes pautes. Ataquen a qui desprenen major quantitat d'anhídrid carbònic en respirar, a qui té la temperatura corporal més alta, a les dones embarassades i a persones altes perquè emeten més àcid làctic, als qui acaben de fer exercici físic perquè la suor els resulta atractiva i a qui té una menor diversitat de microbis en la seva pell.

I no us grateu que és pitjor!

Imatge: Juliette Toma. Mosquitos. 

Cupido, el lladre de mel

Les abelles, indispensables com són, han anat apareixent en l'art des de sempre.

Avui mostrem un dibuix peculiar i divertit. I és que, ni les deïtats es deslliuren de les males puces d'aquests impressionants insectes quan se senten amenaçats. 

Albrecht Dürer és l'artista més famós del Renaixement alemany, es va relacionar amb els principals artistes europeus del moment, com Leonardo i Raphael.

Com a fill d'orfebre que era, va treballar molt bé l'or, però la seva gran destresa en les arts plàstiques li va portar a dedicar-se completament a l'art. Va conrear diverses tècniques destacant especialment en el gravat, amb una producció impecable i de gran realisme. 

La seva tècnica preferida va ser l'estampat de dibuixos tallats en fusta sobre paper.

Un dels seus dibuixos és el que ens porta avui aquí. Dürer va plasmar en un dels seus treballs una simpàtica escena: "Cupido, el lladre de mel".

Aquesta obra de temàtica mitològica està realitzada amb tinta sobre paper i es pot visitar en el Museu d'Història de l'Art de Viena.

Cupido, el lladre de mel. Imatge: WikiArt

Només ens resta recordar que robar està malament, però, si l'objecte del desig és la mel, no us hi poseu sense roba! :P

Lo Marraco

Imatge: Felip Vilardell 

"Lo Marraco" és un ésser fantàstic i malvat, un llangardaix de la grandària d'un drac, té una boca molt grossa amb la qual s'empassa els xumets dels nens. 

Imatge: Manuel Portero 

Els seus orígens se situen al segle V aC. La paraula "Marraco" ve del basc i significa drac.

En l'època preromana, a les conques del Segre, els ilergets el consideraven una divinitat.

En el segle XVI, en plena edat mitjana, va començar a aparèixer a les processons del Corpus un vehicle amb forma de drac monstruós. Malgrat el seu origen pagà, el Marraco va irrompre amb força, i per a quedar-s'hi, a la cultura cristiana de l'època.

L'actual representació lleidatana d'aquest ésser mitològic es va crear en 1957. Forma part de l'àmplia col·lecció de gegants de Lleida, supera les dues tones de pes i presideix totes les celebracions populars. 

Lawrence d'Aràbia

El cadet T. E. Lawrence a Newporth Beach, prop de Falmouth, pintat per Henry Scott Tuke.
Imatge: The Bridgeman Art Library. 

Avui recordem a Thomas Edward Lawrence, més conegut per tots com "Lawrence d'Aràbia", el gal·lès nascut el 16 d'agost de 1888.

El cinema s'ha encarregat de difondre diverses vegades la peculiar història d'aquest personatge. La pel·lícula més coneguda "Lawrence d'Aràbia", va guanyar 7 Òscars, i fou interpretada per Peter O'Toole al costat de grans actors com Omar Sharif, Anthony Quinn i Alec Guinness, entre altres.

Podeu veure la pel·lícula en castellà a YouTube. https://youtu.be/es8xdcli-lm

Lawrence fou historiador, arqueòleg i escriptor; es va convertir en el protagonista més famós de la rebel·lió àrab contra els turcs durant la Primera Guerra Mundial.

Llicenciat a Oxford, es va apassionar per les cultures del Pròxim Orient i va començar a viatjar per aquestes terres el 1909.

Va excavar alguns jaciments a la vora del riu Eufrates ampliant els seus coneixements en arqueologia i cultura àrab i en va aprendre la llengua. Els anglesos es van aprofitar d'això; el 1914 va realitzar un estudi topogràfic de caràcter militar de la península del Sinaí com a membre de l'expedició del capità Stewart Newcombe.

Va travar especial amistat amb Huseyn Faisal I, líder de la rebel·lió àrab, que va ser enganyat per britànics i francesos (tractat de pau de Versalles); després d'haver vençut a l'exèrcit otomà, no va rebre cap de les concessions promeses.

Lawrence, desil·lusionat per aquest tracte va tornar a Anglaterra i va ser considerat un traïdor pels àrabs.

Amb el suport de Churchill es va allistar com a soldat ras a la força real anglesa i es va retirar amb 47 anys, deprimit i entristit. El 13 de maig de 1935 va tenir un accident de motocicleta en esquivar a dos ciclistes i rebre un fort cop al cap. Després de sis dies en coma, va morir.

I, fins aquí, el nostre breu recordatori de l'home que va tenir un paper fonamental en la Revolta Àrab (1916-1918) i en la Campanya del Sinaí i Palestina (1915–1918) contra l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial . L'amplitud i varietat de les seves activitats, la seva habilitat negociadora, i la seva capacitat descriptiva, li van valer fama internacional com a "Lawrence d'Aràbia". 

El tinent coronel T E Lawrence, pintat per James McBey. Imatge: The Imperial War Museum. 

Per saber-ne més:

• TE Lawrence [Viquipèdia]

La Marató

Han finalitzat uns JJOO inusuals. Tenim la sensació que es recordaran sempre.

S'han celebrat un any més tard de l'habitual, amb prou feines hi havia públic, amb els esportistes coberts amb màscares al podi de grans dimensions per mantenir les distàncies i amb autoimposició de medalles. Maleïda pandèmia!

Una de les proves atlètiques que ha estat present des de l'inici d'aquest esdeveniment esportiu històric, i que perdurarà com a emblemàtica, és la marató.

L'any 490 aC, a la ciutat de Marató, va tenir lloc una mítica batalla de la Primera Guerra Mèdica que enfrontava a perses i atenesos.

Els perses havien amenaçat d'arrasar la ciutat, torturar i sacrificar a les dones i als nens atenesos si resultaven vencedors. Per això, els grecs van acordar que, si les dones no tenien bones notícies al llarg del dia, a la posta de sol, elles mateixes matarien als seus fills i després se suïcidarien. Després del triomf atenès, una mica més tard del que pensaven, el general Milcíades el jove va decidir enviar un missatger a la ciutat d'Atenes, a 42 km, per a evitar la massacre.

Aquí comença la llegenda: el soldat Filípides, va recórrer aquesta distància i va morir esgotat després d'anunciar la victòria: "Niké!"

Després de quinze segles sense JJOO, prohibits per Teodosi en considerar-los un culte pagà, Pierre de Frédy (baró de Coubertin) va fundar el COI i va aconseguir reinstaurar els jocs a Atenes, el 1896. Un dels 43 esdeveniments que es van celebrar va ser la marató, recordant la gesta de Filípides. Com a curiositat, es van afegir 195 metres per a situar la meta enfront de la llotja presidencial. 

Vera Willoughby (1870-1939). "Marathonikes" (1925). 

Per saber-ne més:

• Marató [Viquipèdia] 

Les figues

Figues i figaflors. Imatge: E.abadjieva

És temporada de figues, una fruita dolça i saborosa que gaudim a l'estiu.

Present a tota la Mediterrània, Espanya n'és un dels principals productors i també, un dels principals consumidors; per aquest motiu no se n'exporta gaire. Fora de l'àrea mediterrània és considerada una fruita exòtica. 

Es creu que ha acompanyat a la humanitat des dels inicis. Apareix en totes les religions i cultures des de l'antiguitat. Podem veure-la en jeroglífics egipcis, Plató deia que era la seva fruita preferida i Galè aconsellava el seu consum als atletes olímpics. 

Les figues són riques en hidrats de carboni, fibra i minerals; regula el trànsit intestinal i ajuda a controlar el colesterol i la glucosa en sang. El seu poder saciant també ajuda a controlar el pes i es recomana consumir figa fresca com aperitiu per a reduir l'apetit.

És beneficiosa per a la pell pels seus efectes antioxidants i el seu contingut en psoralèn, el qual s'empra per a tractar èczemes i psoriasis. 

Bodegó de figues (1649). Tomás Hiepes (1610-1674). Imatge: Museo del Prado.  

Capitell del Palau Ducal de Venècia. Imatge: Giovanni Dall'Orto 

Fresc d'una cistella de figues a Villa Poppaea, Oplontis, Itàlia. Imatge: Lise Hannestad. 

Us pot interessar també:

• Amanida dolca 

La Terra és rodona

Rajola commemorativa de la primera volta al món

Fernão de Magalhães va manifestar (suposadament) després del seu viatge al voltant del món:

"L'Església diu que la Terra és plana, però jo sé que és rodona, perquè vaig veure la seva ombra en la Lluna. I tinc més fe en una ombra que en l'Església." 

L'expedició de Magallanes va salpar tal dia com avui des de Sevilla i acabaria donant la volta al món per primera vegada.

La primera fotografia de la Terra feta des de la Lluna pel Lunar Orbiter 1, el 1966, mostrava a la humanitat l'aspecte real de la Terra. Mai un ésser humà havia pogut contemplar abans el nostre planeta des d'aquesta perspectiva. 

Imatge: NASA 

Molts de nosaltres, però, descobrim perplexos, gràcies a internet, que en ple s XXI, encara hi ha qui dubta de l'esfericitat de la terra.

Des que l'ésser humà, camina sobre dos peus, s'ha dedicat a observar el món que l'envolta, primer per pura supervivència, després per afany de coneixement.

En el s VI aC, el grec Anaximandre va descriure la terra com un cos finit de forma cilíndrica envoltat de cel.

Eratòstenes va calcular la longitud del meridià terrestre en uns 39.614 km el s III aC (va errar només en 400 km).

Aristòtil (384 aC), encara que equivocat en la seva teoria del geocentrisme, va descriure la terra com una esfera. 

No cal anar més enllà; el "terraplanisme" (I altres teories conspiratives i negacionistes), es basen en conviccions, ignorant l'evidència científica. 

Què passa doncs quan:

1. Observem un veler que s'allunya en l'horitzó amb uns prismàtics i deixem de veure en primer lloc el casc de l'embarcació mentre encara s'aprecia la vela. Si la terra fos plana, s'aniria fent més petit, però el veuríem sencer. No?
2. Si estiguéssim en una gran plana amb un arbre al mig, observaríem el mateix des del sòl que enfilats a l'arbre. O no?
3. Durant un eclipsi lunar l'ombra que projecta la terra sobre la lluna és rodona. O només ens ho sembla?
4. En viatjar amb avió s'aprecia la curvatura de la terra. A més a més, podem volar en línia recta sense arribar al límit terrestre i donar la volta sencera al món. No?
5. En unes parts del món és de nit mentre que en altres és de dia. Si la terra fos plana, podríem veure el Sol durant la nit. Oi? 

Ah! Si, que el que volíem avui era recordar el viatge de Magalhães, El primer home que va viure l'evidència irrefutable: la Terra és rodona.