Les Set Meravelles Naturals (7) l'Amazònia

Avui publiquem l'última de les entrades sobre les Set Meravelles Naturals del Món: l'Amazònia.

Imatge: elclarinweb

Amb set milions de quilòmetres quadrats repartits entre nou països (Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, la Guaiana Francesa, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela), és el bosc tropical més gran del planeta. Es desenvolupa al llarg de la conca del riu Amazones i és coneguda com "el Pulmó del Món", regulant el cicle del carboni i del canvi climàtic a més de posseir la biodiversitat més gran del món.

Hi viuen 427 espècies de mamífers, 1.300 espècies d'ocells, 378 espècies de rèptils i més de 400 espècies d'amfibis. Destaquen els peresosos, els jaguars, els pumes, els micos, els tapirs, els dofins de riu, les àguiles-harpia, els guacamais, els tucans, les tortugues, els caimans, els cocodrils, les anacondes, les verinoses granotes-dard o les granotes-cristall.

Quant a la flora, trobem arbres de tota mena, la meitat de les espècies valorades per la seva fusta exòtica. A les llacunes, hi podem veure la Victòria règia o Victòria amazònica que és el més gran de tots els nenúfars.

Un dels grans problemes d'aquesta regió i de la Terra és la tala descontrolada d'arbres.

Es fa absolutament necessari lluitar contra la desforestació d'aquests boscos que ens regalen una gran varietat d'aliments com la iuca, el plàtan, el blat de moro, i moltes i diverses fruites tropicals...) així com la seva fabulosa biodiversitat, el seu poder per a conservar l'aigua i, per descomptat, per a produir oxigen i assimilar el CO₂.

Imatge: Aymatth2 

Imatge: מרשמלוני 

Imatge: Neil Palmer 

Imatge: Alexander Gerst 

Imatge: fotonatura 

Imatge: Ana_Cotta 

Imatge: Neil Palmer/CIAT 

 

Imatge: Marcelo85photo 

Imatge: Lechatsylvestre 

Imatge: Ivancana 

Us proposem donar un cop d'ull a aquest magnífic documental que estem segurs que us fascinarà:

Per saber-ne més:

• Selva Amazònica [Viquipèdia] 

Vegeu també:

• Les set meravelles naturals (1)
  Iguaçú 
• Les Set Meravelles Naturals (2)
  Parc Nacional del riu subterrani de Puerto Princesa
• Les Set Meravelles Naturals (3) 
  L'illa de Jeju 
• Les Set Meravelles Naturals (4)
  Badia de Ha-Long
• Les Set Meravelles Naturals (5)
  Muntanya de la Taula
• Les Set Meravelles Naturals (5)
  Parc Nacional de Komodo

L'animal més lleig del món?

Imatge: Ecured: 

És difícil triar l'animal més bonic del món, i és que n'hi ha per a tots els gustos!

El que sí que tenim clar és que no triaríem el peix-globus o peix gota.

El 2013, una enquesta a internet organitzada per la "Ugly Animal Preservation Society" (Societat de Preservació d'Animals Lletjos) li va donar aquest títol amb més de 800 vots entre 3.000.

El seu nom científic és Psychrolutes marcidus i només se'l pot trobar a les profunditats entre les costes d'Austràlia i Tasmània.

No té esquelet ni músculs i manca de bufeta natatòria. La seva a carn és gelatinosa i menys densa que l'aigua; va surant tot esperant que li arribi algun aliment, preferiblement crustacis del fons marí. Dins de l'aigua no té un aspecte tan grotesc a causa de l'alta pressió que l'aigua exerceix sobre el seu cos. És fora d'ella quan es desinfla i ens ofereix aquest aspecte tan particular.

Imatge: Ecured: 

Imatge: Rachel Caauwe 

_

Interessant vídeo per a conèixer una mica més sobre aquest curiós animal:

En aquest vídeo, la tripulació del E/V Nautilus, comenta l'encontre amb un d'aquests peixos, prop de la posta d'ous (clic sobre la imatge per veure'l a Youtube):

El Dia Internacional del Càncer de Mama

 El Dia Internacional del Càncer de Mama se celebra anualment el 19 d'octubre

Imatge: The New York Times 

El propòsit del Dia Mundial de la lluita contra el Càncer de Mama és el suport, la detecció precoç, el tractament i les cures pal·liatives de les dones (i homes) que pateixen aquesta patologia.

Des de l'àvia Clementina, ens volem solidaritzar amb totes les persones qui han patit i pateixen aquesta malaltia. Ho fem recordant una portada del New York Times Magazine amb data d'agost de 1993 que va revolucionar l'opinió pública i va ajudar a conscienciar a tothom.

Matuschka, model i fotògrafa, va ser la primera dona que va despullar el seu pit després d'una mastectomia. Un magnífic autoretrat titulat "Body of Damage", guanyador de diversos premis, una imatge colpidora de dignitat, dolor i bellesa.

En 2003 la revista Life la va incloure en la seva llista de les fotografies que van canviar al món i encara, avui dia, continua sent la portada més controvertida que ha tingut el New York Times.

Imatge: Matuschka Private Archives 

La musaranya-elefant

Imatge: Smelova 

La musaranya-elefant de Peters (Rhynchocyon petersi), endèmica de Kenya i Tanzània, és una de les setze espècies de musaranya elefant africanes. Els adults tenen una longitud mitjana de 28 cm i un pes mitjà de 450-700 g.

Habita en boscos espessos i zones de muntanya baixa. L'espècie ha estat catalogada com a vulnerable i, malgrat que ja se la considera fora del perill d'extinció, el recompte d'individus continua disminuint a causa de la severa fragmentació forestal i a la degradació dels seus hàbitats per l'activitat humana.

S'alimenta d'insectes com ara escarabats, tèrmits i centpeus. Utilitza la probòscide per excavar el sòl on s'amaguen i els captura amb la llengua. Com la majoria de musaranyes elefants, viu en parelles monògames, i ocupa territoris de la mida d'una hectàrea. Normalment, construeix nius arran del sòl amb fulles seques i restes de matèries vegetals, sovint a la base dels arbres. 

Imatge: Joey Makalintal 

La musaranya elefant de Peters s'ha pogut reproduir amb èxit a diversos parcs zoològics. 

Mare i cadell al Philadelphia Zoo 

Imatge: Heidi Hellmuth 

El codony

A l'Àvia Clementina ens agrada consumir aliments de temporada. Avui parlarem d'una fruita que es recol·lecta des de finals de setembre fins a febrer, molt conreada a les nostres terres: el codony.

Imatge: Isidre blanc 

De polpa dura i molt aromàtica, el fruit del codonyer, té un color groc-daurat molt brillant quan està madur.
A l'hora de comprar-los ens hem de fixar en la pell que ha de ser ben groga i estar intacta. Els de pell verda no estan madurs (podem tenir-los a casa a temperatura ambient fins que madurin); els que tenen taques estan massa madurs (s'han de cuinar immediatament).
Quan estan al punt, es poden conservar de dos a tres mesos en el frigorífic, embolicats per separat en paper.
És una fruita amb poc contingut en sucres i amb una quantitat discreta de vitamina C i alt contingut en potassi.
Les seves propietats saludables es deuen a la seva abundant fibra (pectina i mucílags) i tanins (propietat astringent). Afavoreix l'eliminació de l'àcid úric i l'absorció del ferro dels aliments, l'activitat muscular i la resistència a les infeccions.
El codony és molt dur, astringent i agre i no és habitual menjar-lo cru. S'utilitza confitat o bé per a fer melmelada i púding. També rostit, un cop pelat. És molt popular coure'l amb sucre, el conegut codonyat, que es consumeix amb nous o acompanyat de formatge. 

Com a curiositat, en l'antiga Grècia, els codonyers estaven consagrats a Afrodita i eren el símbol de l'amor i la fecunditat; era costum que els jovençans el mengessin un abans d'entrar a l'habitació nupcial. Els romans, segons el llibre de cuina de Marcus Gavius Apicius https://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Gavi_Apici, el guisaven amb mel i també el combinaven amb porros. 

Imatge: 4028mdk09 

---

La Fira del Codony de Tremp celebra el 20è aniversari

Enllaços amb receptes de codonyat:

• Codonyat. La recepta tradicional [CatalunyaCuina] 
• Recetas de Membrillo con Miel [Membrillo.com] 
• 6 receptes amb codony [Cuina.cat] 

També en aquest bloc:

• Allioli de codony 

 

Les Set Meravelles Naturals (6) Parc Nacional de Komodo

Imatge: Syselpunk 

El Parc Nacional de Komodo és una altra de les Set Meravelles Naturals.

Es troba en el centre d'un arxipèlag d'Indonèsia format per tres grans illes; Komodo, Rinca i Padar, i per nombroses illes petites, totes d'origen volcànic.

Es va fundar en 1980 amb l'objectiu de protegir el drac de Komodo, objectiu que es va ampliar per a preservar la flora i la fauna de la regió, incloent-hi les zones marítimes.

La seva topografia ofereix grans contrastos: platges de sorra blanca, sabanes àrides, muntanyes rocoses, boscos de vegetació exuberant, sempre verds, i esculls coral·lins.

És una reserva important d'espècies endèmiques, moltes d'elles procedents d'Oceania i de territoris veïns que, en quedar aïllades, van evolucionar diferenciant-se de l'espècie originària. Destaca el drac de Komodo, el llangardaix més gran del món, arriba a pesar 70 quilos i assoleix els 3 metres de llarg, la seva mossegada és mortalment verinosa. També podem trobar altres rèptils com el pitó reticulat, més de 70 espècies d'ocells, el cérvol de Timor i el macaco menjacrancs.

En els seus fons marins, són impressionants els esculls de corall i les nombroses espècies de peixos i esponges. Posseeix una gran biodiversitat perquè és ruta de migració de dofins, taurons, mantes gegants, balenes i tortugues.

Imatge: Irdan nofriza nasution 

Imatge: Kelly Marvella 

Imatge: Pambudiyoga 

Imatge: Jorge Láscar 

Imatge: Arbasbarong 

Imatge: Nhobgood Nick Hobgood 

El famós drac de Komodo

Imatge: Akhmat haridi 

Espectacular documental sobre aquesta terra de dracs: 

Vegeu també:

• Les set meravelles naturals (1)
  Iguaçú 
• Les Set Meravelles Naturals (2)
  Parc Nacional del riu subterrani de Puerto Princesa
• Les Set Meravelles Naturals (3) 
  L'illa de Jeju 
• Les Set Meravelles Naturals (4)
  Badia de Ha-Long
• Les Set Meravelles Naturals (5)
  Muntanya de la Taula

La sàlvia

Imatge: Sony Mavica 

La tardor es caracteritza per ser una de les millors èpoques per a plantar innombrables espècies d'arbres, arbustos i plantes. Quan arriba la primavera, estaran fortes i ben arrelades.

Una d'elles és la sàlvia; pertany al gènere més nombrós de les lamiàcies amb més de 800 espècies d'herbes i arbustos. Sorpresos? Nosaltres sí. I és que a tots ens ve al cap una planta en particular, i això es deu al fet que aquest nom, sàlvia, s'associa a l'espècie Sàlvia officinalis, coneguda a causa del seu ús en gastronomia, remeis medicinals o bé, com a simple planta ornamental.

És nativa de la regió mediterrània encara que en l'actualitat la podem trobar en molts llocs del món. Té predilecció pels llocs rocosos i herbassars secs, prefereix terrenys poc fèrtils.

És una planta perenne i aromàtica. De fulles peciolades i ovals amb els nervis ben marcats. Les seves flors, en ram, són blanc-violàcies i es propaga amb molta facilitat per esqueixos a la primavera i estiu.

En l'antiguitat s'utilitzava per a allunyar el mal, curar mossegades de serps i augmentar la fertilitat de les dones. Plini el Vell parlava d'ella com a diürètica, anestèsica local per a la pell i astringent.

Avui dia es conrea com a planta medicinal per les seves propietats antisudorífiques, estimulants, hipoglucemiants, antiespasmòdiques, astringents i antisèptiques.

Administrada per via oral, en infusió o mastegada, ajuda en el tractament de malalties respiratòries, gastrointestinals, de boca i de pell.

Se li concedeix una certa eficàcia en el tractament de l'Alzheimer i millora de la memòria en persones joves.

Un altre dels seus grans usos és el culinari. S'utilitza com a condiment per a carns grasses, formatges i begudes, atorgant-los un sabor lleugerament picant i un xic salat. Per als més atrevits us deixem aquest enllaç sobre com usar la Sàlvia en la cuina i on podeu trobar receptes utilitzant aquest versàtil condiment: cookcina 

Imatge: H. Zell 

El congost de Mont-rebei

No hi ha millor moment que la recentment estrenada tardor per a perdre'ns per rutes i paisatges espectaculars de la nostra meravellosa terra.

Torre del Castell de Girbeta (o Xiribeta). Imatge: Jorge Franganillo 

Entre Aragó i Catalunya, tallant de nord a sud la serra del Montsec, ens trobem amb el congost de Mont-rebei.

En la part catalana són gairebé 600 hectàrees protegides (Reserva Natural de la Noguera), l'únic gran congost lliure d'infraestructures i que es recorre íntegrament per un camí excavat en la roca i algun túnel; va guanyant altitud mentre voreja les vessants de la muntanya fins que s'albira l'embassament de Canelles.

La singularitat d'aquest estret congost es basa en les parets verticals i roquissars on creixen plantes com l'orella d'ós i la corona de rei. En el vessant sud, la vegetació és mediterrània amb alzinars, boixos, matolls i prats secs. I, en el vessant nord ens trobem amb la vegetació eurosiberiana en la qual dominen les rouredes.

Abunden els grans ocells rapaços com el trencalòs, l'aufrany, el voltor lleonat, l'àguila real, el falcó pelegrí i el pela-roques. I entre els mamífers, hi trobem la llúdria comuna, el gat fer, la marta, el cabirol i el talp. La seva gran biodiversitat es completa amb coves i avencs, refugi de ratapinyades i altres animals del mitjà subterrani.

El congost de Mont-rebei té un gran atractiu per a espeleòlegs, senderistes, piragüistes i escaladors. Aquests últims només hi tenen accés de juliol a novembre per a respectar la criança dels ocells que nien en les parets.

És un dels pocs territoris verges perquè no s'hi han pogut construir carreteres per a arribar-hi. Aquí us deixem una galeria d'espectaculars imatges per anar fent boca.

Imatge: Jordi Montilla 

Imatge: Olga Pibars 

Imatge: Alberto-g-rovi 

Imatge: Alberto-g-rovi 

Imatge: Fuchs Robert 

Imatge: Josep Renalias 

Imatge: Basotxerri 

Imatge: EliziR 

Imatge: EliziR 

Imatge: Amadalvarez

Les Set Meravelles Naturals (5) Muntanya de la Taula

Imatge: Wikimedia Commons 

Avui anem fins a Sud-àfrica per a conèixer una altra de les set meravelles naturals: la Muntanya de la Taula. Símbol d'aquest país (podem veure la seva silueta en la bandera de Ciutat del Cap), forma part d'un parc nacional (Table Mountain National Park). No es pot parlar de la segona ciutat més poblada de Sud-àfrica sense fer referència a aquesta muntanya des de la qual es domina tota l'urbs.

Una de les característiques singulars d'aquesta muntanya és que el seu cim és pla i dóna nom a una constel·lació, la Mensa (taula), que es veu a l'hemisferi sud, sota Orió; batejada per l'astrònom francès Nicolas-Louis de Lacaille a mitjans del segle XVIII en veure-la durant la seva estada a El Cap.

Es calcula que hi ha unes 2.200 espècies de plantes, entre les quals destaca els fynbos del Cap, i una gran varietat de plantes del gènere protea. Hem d'esmentar que ha patit la invasió de plantes d'altres llocs, com la del pi marítim, encara que es fan grans esforços per a eliminar la vegetació no autòctona.

Quant a la seva fauna podem veure porcs espins, mangostes, serps, tortugues, així com el salta-roques i, entre els carnívors, destaquen el caracal i el gat fer africà.

De gran interès turístic, a la Muntanya de la Taula, s'hi pot practicar senderisme, escalada i visitar les seves coves.

Un indret preciós que val la pena veure. 

Imatge: Georgio 

Imatge Mike Peel 

Imatge: shi zhao 

Imatge: Coda.coza 

Bandera de Ciutat del Cap. Imatge: Banderas e himnos 

Què hi ha dins un rusc?

Aquest interessant vídeo animat ens explica com és la vida dins el rusc; l'activitat que s'hi desenvolupa, les funcions de cada abella, l'alimentació, la reproducció. Una explicació senzilla i entenedora del funcionament de la vida quotidiana de les complexes comunitats formades per les petites abelles de la mel.