La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 2 de juny del 2022

COMBATRE LA CALOR

Hi ha qui encara ho posa en dubte, però són moltes les evidències científiques que confirmen el canvi climàtic. És real i només cal comparar les temperatures de fa uns anys amb les actuals. Aquest 2022 ja hem patit el mes de maig més càlid de la història, i la cosa continua.

Que podem fer per a combatre la calor?


A més d'utilitzar ventiladors i l'aire condicionat, hi ha altres coses que podem fer per a sentir-nos millor, evitar despesa energètica, i no perjudicar la nostra salut.
Tirarem per terra alguns mites que, en principi, poden mitigar el malestar per culpa de la calor, però que, a la fi, tenen l'efecte contrari.

Vestir roba blanca... 
Si ens fixem en els aparadors de les botigues, tota la roba d'estiu és de colors clars i lluminosos. Llavors, per què els beduïns utilitzen túniques negres? Es van fer diversos estudis sobre aquest tema als anys vuitanta i va cridar molt l'atenció el que va publicar la revista Nature afirmant que "L'energia que absorbeix la roba depèn del color. La roba fosca absorbeix més radiació solar i s'escalfa més que la blanca, òbviament. Però també és veritat que els teixits clars tampoc absorbeixen l'energia que emet el nostre cos i la projecten de nou sobre la pell, la qual cosa acaba generant més calor". Les túniques beduïnes són molt folgades i creen l'efecte manxa, és a dir, en caminar, l'aire es mou a l'interior de la roba i ajuda a refrescar una mica. En conclusió: és indiferent vestir roba blanca o negra, mentre sigui roba folgada, i, en cap cas, roba fosca cenyida.

Dutxar-se amb aigua freda... 
Quan la calor és intensa, el primer que pensem és a ficar-nos sota un xorro d'aigua freda que ens proporciona un alleujament immediat. No és una bona opció, ja que aquesta agradable sensació de frescor és momentània. En sortir de la dutxa el cos reacciona augmentant la temperatura per a compensar la pèrdua de calor. A la llarga, proporciona més confort una dutxa tèbia (a uns 33 °C).

Consumir gelats... 
No és la millor manera de llevar la set i els fogots, ja que el sucre i la sal que contenen acaben provocant la sensació contrària. El mateix passa amb els refrescos industrials. De la mateixa manera que passa amb la reina de les terrasses estiuenques: la cervesa; en aquest cas, el seu contingut en alcohol provoca una major eliminació d'orina i, per això, actua en contra de la hidratació.
La forma més efectiva d'hidratar-se és bevent aigua fresca o bé prendre aigua amb gas amb rodanxes de fruites i infusions fredes (no es recomanen els refrescos industrials de te).

Aquestes són les recomanacions saludables i refrescants, encara que... qui es resisteix a una canya ben freda o un gelat en una terrassa a l'ombra? ;)

dimecres, 1 de juny del 2022

LES CARTILLES DE RACIONAMENT

L'any 1952 se suprimien a Espanya les cartilles de racionament. Després de la Guerra Civil, Espanya estava sumida en la misèria; al maig del 39, el règim franquista va fixar un sistema per a controlar tot el proveïment d'aliments.

Al principi eren unes targetes familiars amb cupons, però l'any 43 van passar a ser individuals. La premsa s'encarregava de publicar la ració diària de cada producte i els llocs on es podia adquirir. A cada persona se li assignava una botiga per a comprar i una quantitat que variava depenent de la setmana o el mes. 


Imatge: Falconaumanni 

Les cartilles de racionament eren molt detallades. Fins i tot, en aquells temps de postguerra, de tanta necessitat, hi havia desigualtat: cartilles de primera, de segona i de tercera categoria, depenent del nivell social, treball del cap de família i estat de salut. Per exemple, un home adult podia tenir les racions completes d'aliments, però una dona adulta i les persones majors de 60 anys només podien accedir al 80% de la ració, i els menors de 14, al 60%.

En les cartilles, s'incloïen aliments com el pa negre (el blanc era un article de luxe), les patates, l'arròs, l'oli, els cigrons, el bacallà, els moniatos, la cansalada, la llet i la carn. A més d'articles de primera necessitat que incloïen el sabó i el tabac, molt de tant en tant, es trobaven meravelles com el cafè, el codonyat o la xocolata. El sistema no era perfecte, ni de bon tros, ja que amb prou feines hi havia varietat d'aliments, la carn i la llet brillaven per la seva absència moltes setmanes, hi havia productes en mal estat i les quantitats eren petites. El subministrament el designava la Comissaria General de Proveïments i era impossible adquirir legalment qualsevol aliment no controlat pel racionament.

Calia comptar amb el permís de les autoritats per a fer la matança. Si feies pa a casa i els agents de la fiscalia se'n assabentaven, te'l decomissaven. El menjar era insuficient i calia buscar-se la vida. Les patates "a lo pobre" o a l'avió (simples patates cuites amb llorer i una miqueta de colorant marca "El avión"), la llet aigualida, els guisats de castanyes i glans, la xicoira en lloc del cafè... I, amb molta sort, verdures, cansalada, arengades o bacallà, que en aquells temps eren aliments relativament assequibles, però gairebé inaccessibles.

Per tot això, les classes menys afavorides s'arriscaven, per a poder alimentar-se d'alguna cosa més que del que imposava l'estat, a vendre i comprar productes fora del circuit legal, iniciant-se l'estraperlo. Els productors agrícoles van començar a reservar part dels seus recursos per a vendre'ls després de manera clandestina, arribant a convertir-se en un mercat paral·lel on trobar pa blanc, carn, ous...

Des de l'àvia Clementina, hem recordat un passatge gris de la nostra història menys amable que desapareixia, per aquestes dates, ara fa 70 anys. Esperem que no torni a repetir-se i tothom hagi pres nota dels errors passats.

dimarts, 31 de maig del 2022

REFRESC DE LLIMONA I MEL

La calor s'acosta i és un bon moment per recordar que la mel també és per a l'estiu. 
Es poden fer desenes de receptes refrescants i fàcils que et faran més suportable les altes temperatures.
Et proposem una beguda fresca, ideal per a una tarda calorosa. 
Necessitarem:

• 1 litre d'aigua
• Suc de 2 llimones
• 2 cullerades de mel (millor si és de farigola o de romaní) 

Només caldrà escalfar un got d'aigua en el qual dissoldrem la mel, després la barrejarem amb la resta dels ingredients. Deixarem reposar la mescla unes hores a la nevera i ja ho tindrem enllestit. Una beguda agradable, refrescant i amb moltes vitamines. 
Fàcil, oi? 



També et pot interessar:

dijous, 26 de maig del 2022

LA PUYA, UNA PLANTA PECULIAR


Imatge: Urrola 

La Puya raimondii és una espècie de planta endèmica de la zona alta andina del Perú.
És parent de la pinya i presenta diverses característiques que la fan única.
Durant desenes d'anys, les seves fulles espinoses van creixent fins que arriba a mesurar uns quatre metres d'altura, esdevenint tot un espectacle inusual en el paisatge àrid de la puna, l'eco-regió de l'altiplà d'alta muntanya pròpia de l'àrea central de la serralada dels Andes, per sobre dels 4.000 metres sobre el nivell del mar. 
Després, sobtadament comença a créixer la inflorescència fins a assolir entre vuit i deu metres d'altura. És la inflorescència més gran sobre el planeta i produeix fins a 5.000 flors.
Es diu que la planta floreix només quan arriba a complir els cent anys i, després de deixar anar fins a 6.000.000 de llavors, la planta mor.
Està considerada una espècie en perill.


Imatge: Wilmer 


Imatge: Wilmer 

Imatge: Vane59 

dimecres, 25 de maig del 2022

LES TREMENTINAIRES

Imatge: Marta.uoc 

L'ofici de trementinaire va ser exclusiu de les dones de la Vall de La Vansa i Tuixent, a l'Alt Urgell. Es va desenvolupar durant els segles XIX i XX.
Les trementinaires es dedicaven a recórrer les muntanyes cercant herbes guaridores i altres productes naturals amb els quals feien ungüents i remeis casolans que després venien a pobles i viles. Pertanyien a les famílies més pobres i aquesta activitat les ajudava a aportar diners a l'economia domèstica en una època en la qual els intercanvis monetaris eren escassos. D'aquesta manera les famílies podien pagar deutes, préstecs, pagaments per a reduir el servei militar, dots... Alhora, les trementinaires, aconseguien recursos que no eren fàcils de trobar fora de les muntanyes.
Es dedicaven a viatjar per tota Catalunya, prefixant itineraris, per a vendre la trementina, herbes per a remeis, tè de roca, bolets secs, oli d'avet i ginebre... encara que la trementina era el seu producte principal i el que dóna nom a l'ofici. 


La trementina era una substància molt valorada, s'usava per a desinfectar ferides de persones i animals. No portaven el producte fet, sinó que compraven els ingredients necessaris en les drogueries dels pobles pels quals passaven, preparant la pomada que necessitaven sense necessitat de traginar quilos d'ungüent durant tot el trajecte.
Les Trementinaires eren fàcils de reconèixer a simple vista pels fardells on guardaven la mercaderia, així com les llaunes on portaven els olis, una falç petita per a tallar les herbes i una petita romana per a pesar els productes.
Viatjaven a peu per parelles. La parella estava formada per dues dones, una major i una altra més jove, normalment de la mateixa família. La més gran transmetia a l'aprenenta el seu coneixement sobre les plantes i la trementina, les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Solien fer dos viatges per any i s'allotjaven en cases particulars a canvi d'herbes i remeis. Els itineraris incloïen les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l'Urgell, l'Anoia, el Bages, Osona, el Vallès, el Barcelonès, la Selva, el Gironès, l'Alt i el Baix Empordà i la Garrotxa, encara que també van arribar fins a l'Aran, el sud de França, Tarragona i Aragó.
L'últim viatge documentat d'una trementinaire el va fer Sofia Montaner i Arnau, amb setanta-tres anys, el 1984. 


Imatge: Marta.uoc 

El desembre de 1998, com a homenatge a aquestes dones i per a entendre les transformacions econòmiques, culturals i socials de la vall de La Vansa, es va inaugurar a Tuixent el Museu de les Trementinaires. 


Per als amants de la lectura us recomanem Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí Martínez.


Camins de l'Eix - Alt Urgell - Trementinaires
Vídeo d'El 9 Nou



dimarts, 24 de maig del 2022

L'ESTRÈS

L'estrès és el resultat de la reacció del cervell davant de situacions conflictives. Quan estem estressats, el cos allibera substàncies químiques que anomenem hormones. Les hormones ens posen en estat d'alerta i llestos per a l'acció. Poden elevar la pressió arterial, la freqüència cardíaca i els nivells de sucre en sang.

Els símptomes de l'estrès poden afectar el nostre cos, els pensaments i els sentiments, alterant el nostre comportament. Controlar aquest estrès pot ajudar-nos a millorar moltes molèsties i problemes de salut, com la pressió arterial alta, les malalties cardíaques, l'obesitat i la diabetis.

És possible que ens arribem a acostumar als símptomes de l'estrès i no siguem capaços d'adonar-nos que tenim un problema. Per això, quan observem que els símptomes s'allarguen en el temps, és important que prenguem mesures, visitar el metge de capçalera i seguir les seves indicacions.

Efectes comuns de l'estrès en el cos

Mal de cap, tensió o dolor muscular, malestar estomacal, dolor al pit, fatiga, canvis en el desig sexual, problemes de son.

Efectes comuns de l'estrès en l'estat d'ànim

Ansietat, tristesa, depressió, inquietud, manca de motivació, sensació d'aclaparament, irritabilitat, enuig, arravataments d'ira.

Efectes comuns de l'estrès en el comportament:

Consum excessiu de menjar o per sota del normal, sedentarisme, consum de drogues o consum d'alcohol, consum de tabac, aïllament social. 

Demanar ajuda professional

Un cop haurem identificat els signes de l'estrès que estem patint, serà convenient demanar ajuda d'assistència professional personalitzada que ens facilitaran la posada en marxa d'un seguit d'estratègies per afrontar la situació:

Aprendre a gestionar l'ansietat, com una emoció més.
Entrenament en tècniques de control.
Entrenament en tècniques de relaxació, ioga, meditació.
Entrenament en la solució de problemes.
Aprendre a gestionar el temps i a planificar.
Aprendre a reforçar l'assertivitat.
Aprendre a ser propositiu i proactiu.

Què podem fer des del punt de vista personal?

Mantenir bons hàbits alimentaris (freqüència, horaris i tipus d'aliments).
Controlar la ingesta energètica: equilibri entre l'aportació i la despesa d'energia.
Dormir les hores necessàries.
Gaudir de les vacances i els caps de setmana com a temps d'oci i descans.
Practicar esport o exercici físic; caminar entre mitja hora i una hora cada dia és un exercici saludable.

divendres, 20 de maig del 2022

AMELIA EARHART TRAVESSA L'ATLÀNTIC


Imatge: Luciaroblego 

El món femení de l'aviació té un nom: Amelia Earhart.
El seu interès per convertir-se en pilot d'avions va començar durant la Primera Guerra Mundial, quan ella i la seva germana van viatjar al Canadà com a infermeres voluntàries.
El 1920, després d'assistir a un espectacle aeri en el qual va sobrevolar Los Angeles, va començar a assistir a les classes impartides per la pionera de l'aviació Neta Snook. Dos anys més tard es va comprar un aeroplà anomenat "El canari" amb el qual va aconseguir el seu primer rècord d'altitud en volar a 4.267 metres.
El 20 de maig de 1932, Amelia Earhart va esdevenir la primera dona a realitzar en solitari la travessia de l'Atlàntic. A més va establir una nova marca de velocitat en arribar a Irlanda en 13 hores i 50 minuts. Aquesta fita la va fer creditora de la "Creu dels Vols Distingits" del Congrés dels Estats Units, la primera atorgada a una dona.
Convertida en celebritat: rossa, alta, atractiva, d'aire androgin... va promoure l'ús comercial de l'aviació i, des d'una postura feminista, la incorporació de les dones a aquest nou camp professional.
Va continuar volant, recollint èxits i obtenint nous rècords fins que en 1937, en intentar fer la volta al món utilitzant una ruta diferent de l'habitual, el seu avió va perdre el contacte enmig d'un temporal.
La seva desaparició juntament amb la del seu expert copilot va donar lloc a nombroses especulacions, però, avui dia, segueixen sense ser clares les circumstàncies i el lloc exacte de l'accident. 

dijous, 12 de maig del 2022

MILA

El curtmetratge dedicat als nens que pateixen les conseqüències de la guerra.

Just quan semblava que veiem una llum al final del túnel pandèmic i ja començàvem a pensar en una raonable millora de l'economia i en la tornada a una relativament estable vella realitat, ens topem amb un altre tsunami convulsiu: la invasió de Rússia a Ucraïna, un conflicte militar a les portes d'Europa.
Els centenars de milers de refugiats fugint d'una guerra cruel i inútil, com totes les guerres. Les escenes de tancs assetjant ciutats; les bombes i els míssils sobre zones habitades; la destrucció total de poblacions que pocs dies abans havien estat llocs tranquils on es vivia amb normalitat, com a qualsevol poble o vila propera a nosaltres; han fet ressorgir bona part de l'ansietat i la por viscerals que hem experimentat, i que encara no hem superat, durant la pandèmia, i fan que trontolli la nostra, ja molt debilitada, fe en la humanitat.
De totes les escenes que podem contemplar profusament, ens colpegen especialment les dels infants. Allunyats de les seves cases, separats dels pares, desconcertats i desorientats; amb els ulls plens de vida, encara tenen ànims per a jugar en mig de la desolació.

El curtmetratge "Mila", ens narra, de manera amable i commovedora la petita història d'una nena que pateix les conseqüències del bombardeig de Trento a l'Italia de 1943, durant la Segona Guerra Mundial.
El curt, animat per ordinador, escrit i dirigit per Cinzia Angelini, mostra com l'horror i el dolor de la guerra sempre afecten als més vulnerables, especialment als infants.

"Mila" va ser possible gràcies als esforços d'un equip internacional de 350 voluntaris de més de 35 països. La inclusió i la diversitat van ser elements clau per formar aquest equip multilingüe i multicultural, mitjançant la col·laboració en línia.


Podeu accedir al curtmetratge, a rtveplay, fent clic sobre la imatge a continuació:
Mila

dimecres, 11 de maig del 2022

LA MEL DE MAIG


Imatge: R J Higginson 

Durant el mes de maig les abelles s'activen i comencen a recol·lectar el nèctar de les primeres flors. De fet, la mal anomenada mel de maig, realment, es produeix al juny i els apicultors no utilitzem aquesta expressió que és producte del màrqueting i la comercialització.
La composició principal de la primera extracció de la mel de maig és de cirera, avellana, poma, pruna, gerd i grosella. També pot contenir morrissà, salze, auró, freixe, lligabosc, arç, xicoia... O sigui, de totes les flors que coincideixen en l'inici del període primaveral, i que, habitualment poden incloure en la denominació de "Mil Flors".
És una de les mels més populars i amb gran demanda. Té un color groc clar i a vegades verd pàl·lid. En aquest temps floreixen moltes plantes, la qual cosa enriqueix el producte donant-li un millor sabor i una aroma suau.

Com totes les mels, s'aconsella el seu consum durant els períodes de recuperació de qualsevol malestar que provoqui esgotament del cos, ja que és un agent per a l'enfortiment en general.
Hi ha múltiples receptes en la medicina tradicional que contenen mel. La mel amb rave per a alleujar la tos, suc de ceba amb mel per al creixement del cabell, mel amb all per a problemes cardíacs i de circulació, àloe amb mel per a la inflamació de la tràquea i la laringe...
No oblidem tampoc, la important participació que té la mel en la cosmètica i, per descomptat, en la cuina.


dimarts, 10 de maig del 2022

La volta de la Capella Sixtina


Imatge: Sistine Chapel 

La Capella Sixtina del Palau del Vaticà és l'estança més coneguda de totes. Originàriament, servia com a capella de la fortalesa vaticana, actualment és la seu del conclave, on s'elegeix el nou papa. 



En 1508 sota el papat de Juli II, Michelangelo Buonarroti (Miquel Àngel) iniciava la pintura dels frescos de la volta de la Capella Sixtina. Així començava una creació monumental proclamada la meravella del Renaixement.
La realització de l'obra va estar envoltada de problemes que ja van començar amb la bastimentada deguda a l'extensió i altura de la volta. Miguel Ángel va fer desmantellar la bastida erigida per Bramante i va manar construir-ne una dissenyada per ell mateix.
Els primers intents van ser un desastre, l'arrebossat florentí no funcionava amb els materials i el clima romà. Van passar mesos fins que l'artista va aconseguir dominar la tècnica.
Miquel Àngel va trigar quatre anys a acabar l'obra, que va ser inaugurada el 31 d'octubre de 1512. Segons el biògraf Ascanio Condivi, el papa, indignat per la tardança, el va amenaçar de tirar-lo de les bastides i en una ocasió li va donar un cop de bastó.
En les pintures, es percep la importància del dibuix, revelant el domini de l'artista sobre l'anatomia humana. Les figures són robustes, enèrgiques i poderoses sense perdre elegància malgrat les postures forçades amb poses gairebé impossibles que aporten dinamisme i energia a tota la composició, situant Miquel Àngel com a un precursor dels manieristes.
Miquel Àngel va tornar a treballar en la Capella Sixtina vint anys més tard, en rebre l'encàrrec de pintar el Judici Final a la paret del cor.
En la dècada dels vuitanta del segle XX, es van fer importants tasques de restauració i neteja de la volta, ennegrida pel pas dels anys, deixant al descobert la gamma de colors clars i àcids tan característica de l'obra.


Els amants del cinema recordaran la pel·lícula de 1965, "El turment i l'èxtasi", del director britànic Carol Reed, que reflecteix clarament la tensió creixent entre l'artista Miquel Àngel (Charlton Heston) i el papa Juli II (Rex Harrison). Si encara no l'heu vist, no trigueu a fer-ho; altament recomanable. 

Visita virtual a la Capella Sixtina 360º: La Capilla Sixtina – Vaticano

I, per acabar, un interessant vídeo en castellà sobre la Capella Sixtina.