L'origen de les abelles

Segons un estudi de la universitat d'Upsala (Suècia) en el que s'han analitzat 140 genomes d'abelles de 14 poblacions d'arreu del món, sembla que les nostres abelles provenen d'Àsia i tenen una antiguitat de 300.000 anys. Un antic llinatge d'abelles que habitaven en cavitats naturals, es va estendre cap a Europa i Àfrica on es van adaptar fàcilment. Això deixa sense contingut la creença que l'abella venia d'Àfrica.


Imagen: Muhammad Mahdi Karim. Dar es Salaam, Tanzania.
Via: Wikimedia

A més, s'han pogut identificar alts nivells de diversitat genètica en les abelles. Aquestes dades confirmarien que l'endogàmia no està relacionada amb la desaparició alarmant d'abelles en els darrers anys.

Però aquestes investigacions aporten dades molt interessants sobre altres aspectes relacionats amb les abelles. També, sempre segons les dades recollides en aquests estudis, es pot concloure que les abelles són molt sensibles als canvis climàtics, els quals s'han revelat com un factor decisiu en l'evolució de les abelles.

Segons Matthew T Websterclose (Department of Medical Biochemistry and Microbiology, Science for Life Laboratory, Uppsala University), "L'estudi proporciona nous coneixements sobre l'evolució i l'adaptació genètica i estableix un marc per a la investigació dels mecanismes biològics que estan darrere de la resistència a malalties i l'adaptació al clima, coneixements que podrien ser vitals per a la protecció de les abelles en un món que canvia ràpidament ".

Més informació:
A worldwide survey of genome sequence variation provides insight into the evolutionary history of the honeybee Apis mellifera
Europa Press
RTVE

LA MÚSICA DE LES ABELLES

Les abelles són criatures fascinants que tenen una relació sorprenent amb la música.

De fet, la música i les abelles tenen una connexió en els seus patrons de vibració. Quan les abelles brunzeixen al voltant d'un rusc, produeixen una vibració que viatja a través de l'estructura del rusc. Aquesta vibració pot ser mesurada i s'ha trobat que la seva freqüència és similar a la de la música en la nota "C" o "do".

Alguns apicultors han experimentat tocant música prop dels ruscos i han notat que les abelles semblen sentir-se atretes i més tranquil·les quan es toca música suau i tranquil·la. D'altra banda, la música alta i estrident sembla alterar a les abelles i pot fer que es tornin més agressives.

La connexió entre les abelles i la música és fascinant i mostra com la música pot tenir un impacte en el món natural que ens envolta. 

Moltes peces musicals han estat inspirades o parlen de les abelles.

N'hem fet una petita selecció.

El Grupcello interpreta La Dansa de les abelles de Carlota Baldrís a l’Abadia de Fontfroide, França.

Tot un clàssic del Rock'n Roll. Jewel Akens, en referència al famós exemple que se'ls posa a les criatures per explicar la sexualitat: els ocellets, les abelletes... The Birds And The Bees (1965)

En la veu d'Henri Salvador, una ingènua i bonica història d'amor entre una abella i una papallona

El trio d'amics florentins Duova promocionen, en clau d'humor, un estil de vida lligat a la natura.

"Cuando yo llego a tu puerta, Llega la abeja al panal" Juan Luis Guerra esmenta les abelles com a exemple de l'atracció per l'estimada.

Des del disc "Arca de Noé", Marisa Monte ens canta "As Abelhas", tota una festa primaveral dels petits insectes.

Atenció! Abelles

Durant l'hivern, les abelles no estan actives. Quan la temperatura descendeix fins a uns 10 graus, l'activitat fora i dins del rusc disminueix. Les abelles s'agrupen, molt juntes i la reina (sempre al mig de la pinya) deixa de pondre ous. Aquesta pinya formada per les abelles els permet mantenir-se escalfades. Les obreres fan torns per anar ocupant successivament l'interior de la pinya i evitar que les que estan en la capa externa, morin de fred. D'aquesta manera, les abelles (que són animals de sang freda), passen l'ivern.
Amb l'arribada del bon temps, les abelles comencen a activar-se.



Els ametllers, ara ja estan aclarits (s'han tallat les branques sobreres), han florit , s'han pol·linitzat. Les abelles hi han contribuit i ara està madurant el fruit que, a la tardor, ens donaran les preuades ametlles.

Aquests darrers dies, les abelles han comencat a retornar a casa perquè fa vent i està molt ennuvolat. A mesura que el temps es vagi estabilitzant, les abelles reprendran la seva activitat de recol·lecció i de cria de nous exemplars.





Algunes de les nostres arnes amb el Montsec al fons.

L'aire contaminat despista les abelles

Un estudi publicat recentment senyala el perill que suposen per a les abelles (i per a la biodiversitat) els fums emesos pels vehícles a motor.


Foto: Susie Sun 

Les abelles utilitzen les olors que desprenen les flors quan estan cercant aliment. L'olor és el llenguatge que utilitzen les abelles per comunicar-se amb el seu entorn. D'aquesta manera, l'abella estableix un mapa d'olors de l'entorn que li és útil per desplaçar-se. Els gasos emesos pels vehícles a motor degraden els senyals olorosos que les flors envien a través de l'aire. Això afecta la capacitat de les abelles per identificar i recordar els diferents aromes.

Segons publica Ryan James Leonard de la University of Sydney en l'International Congress of Entomology  el passat 30 de septembre:
Les abelles sotmeses a estudi necessiten molt més temps per aprendre una olor contaminada i també l'obliden més ràpidament.
Les abelles poden distingir entre les olors contaminades i les no contaminades, el que suggereix un efecte d'emmascarament produït per la contaminació.
Els resultats mostren que la contaminació canvia el reconeixement i la retenció d'olors florals en les abelles i, en conseqüència, te un impacte negatiu en l'eficiència en la cerca d'aliment en zones contaminades i, per tant, també sobre la seva capacitat pol·linitzadora.

A hores d'ara, tots coneixem els efectes que tenen els gasos producte de la combustió sobre el canvi climàtic. Cada nou estudi aporta noves dades que ens haurien d'esgarrifar. Cada cop ens sembla més actual la cançó del cecentment guardonat Bob Dylan: La resposta està en el vent!



Enllaços:
International Congress of Entomology
Ryan James Leonard
University of Sydney

Vist a Science News

L'abella africanitzada

L'abella africanitzada és un híbrid entre l'abella de la mel (Apis mellifera) i una subespècie que habita al centre i l'oest d'Àfrica (Apis mellifera scutellata).

L'origen d'aquest creuament l'hem de cercar a Brazil, l'any 1956. La idea inicial era la d'augmentar la producció de mel aprofitant determinades característiques de l'abella africana que li permeten viure en zones tropicals, sense periode d'hivernació.
Les abelles africanes van ser exportades a Brazil amb la intenció de fer creuaments controlats amb les abelles europees però alguns exemplars van escapar i es van ceuar amb abelles de la zona.


Imatge: Sajjad Fazel

L'abella africanitzada gairebé no es dierencia de l'abella de la mel europea, només els experts poden distingir-les a partir de determinats mesuraments en la seva estructura corporal.
La seva capacitat d'adaptació ha fet que s'extengui per tota l'Amèrica del sud fins al sud dels Estats Units.

L'abella assassina

L'inconvenient més gran que presenta aquesta abella africanitzada és la seva agressivitat. Els exemplars provinents d'aquest creuament mostren una sensibilitat 10 vegades superior a la de l'abella europea davant la percepció de perill. Reaccionen immediatament a qualsevol acció que elles puguin percebre com un risc i ataquen. La seva picada no és gaire diferent de la de l'abella europea, però si que ho és el nombre d'exemplars que es llancen a l'atac. Quan un exemplar té sensació de perill, ho transmet a través de les feromones i es disposa a atacar, la resta d'individus que es troben a prop reaccionen de la mateixa manera. El nombre d'abelles atacants és, de mitjana, 10 vegades superior al de les abelles europees. S'han donat casos d'atacs d'eixams sencers. Els atacs de les abelles africanitzades han provocat centenars de morts tant d'humans com d'animals.
Aquest comportament li ha valgut el mal nom d'abella assassina.

Per fugir d'un d'aquests atacs, es recomana córrer en ziga zaga i protegir-se en un edifici o en un cotxe. Aquestes abelles poden arribar a seguir la seva víctima fins a una distància de 900m.

Aquest és un exemple més de les nefastes conseqüències de la intervenció humana en la natura. Aquestes, abelles, malgrat produir mel, no són útils per a l'apicultura per la dificultat d'interacció amb l'apicultor.

Més informació:
Wikipedia (en castellà)
Encyclopedia Smithsonian (en anglès)

Salvem les abelles

Avui ens fem ressò de la campanya llançada per GreenPeace, Salvem les abelles.
Ja n'hem parlat en alguna ocasió però pensem que aquesta campanya és molt important i val la pena insistir.


Foto: © Fred Dott / Greenpeace

Nosaltres treballem amb les abelles i les estimem, però no són només les abelles les que estan en perill. Tots els insectes pol·linitzadors es veuen afectats pels productes emprats en cultius agraris. Un terç dels aliments que consumim i prop del 90% de les plantes silvestres depenen de la pol·linització i encara es fan servir més de 300 productes perillosos pels pol·linitzadors.
El nombre d'abelles i altres pol·linitzadors s'està reduint a tot el món, especialment a Amèrica del Nord i Europa. La manca de programes dissenyats per vigilar l'estat actual i les tendències dels pol·linitzadors, suposa una considerable incertesa quant a l'escala i l'extensió d'aquest descens. En els últims hiverns, la mortalitat de les colònies d'abelles de la mel a Europa ha estat del 20% de mitjana.

Green Peace demana al govern español:

Establir un calendari per a la prohibició dels plaguicides més nocius (imidacloprid, clotianidina, tiametoxam, fipronil, clorpirifos, deltametrin y cipermetrin).

Desenvolupar un pla d'acció integral per protegir a les abelles i altres pol·linitzadors i estableir un full de ruta per incrementar fins a 7,6 milions d'hectàrees la superfície dedicada a l'agricultura ecològica en 2020.

Nosaltres ja hem signat la petició.
En el moment de publicar aquesta entrada al bloc, la petició ja té més de 284.500 signatures

Web de GreenPeace España
Campanya Salvem les abelles

Bones notícies per a les abelles!

Finalment, una bona iniciativa: la Unió Europea (UE) està estudiant una prohibició total dels pesticides que perjudiquen les abelles. Queda encara molt camí per recórrer però és un primer pas.



Els neonicotinoides s'han utilitzat intensament en la indústria agrícola durant els últims vint anys.
L'acció polinizadora de les abelles que és a un procés clau per al cicle vegetal de la flora, es veu seriosament compromesa per la presència d'aquesta mena de pesticides.
La Comissió reconeix en el seu document que els insecticides neonicotinoides suposen "riscos molt aguts per a les abelles". Per primera vegada, s'apunta a una prohibició completa que es podria posar en funcionament aquest mateix any si les propostes són aprovades per una majoria d'estats membres de la UE.
La mesura tindria efectes positius en les abelles de la mel i també en altres tipus d'abelles i d'insectes pl·linitzadors.

Tot i això, cal recordar que el declivi de les abelles, segons l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), es deu a una multiplicitat de factors ja que també està causat per virus, per espècies exòtiques de vespes o escarabats, per la pèrdua de l'hàbitat i pels efectes de l'agricultura intensiva.



Vist a:
Greenpeace EU Unit

Per saber-ne més:
Europe poised for total ban on bee-harming pesticides [The Guardian]
La Comisión Europea prepara la prohibición de insecticidas agrícolas para salvar a las abejas [El Diario.es]

L'abella amb banyes

Osmia cornuta és una espècie d'himenòpter de la família dels megaquílids. 

La seva àrea de distribució és el sud i centre d'Europa, Àsia Menor i determinades àrees del nord d'Àfrica. 

Foto: Fritz Geller-Grimm [Wikimedia Commons]

Més grosses que les abelles de la mel (apis mellífera), els adults fan entre 10 i 15 mm. i estan actius de febrer a abril. La femella té uns petits bonys al cap que recorden unes minúscules banyes i és més grossa que els mascles.

Formen part d'un nombrós nombre d'abelles solitàries, o sigui que no viuen en colònies de ruscs com els borinots o les abelles de la mel. No són agressives i, per tant, pràcticament mai piquen. Tampoc produeixen mel, ni tan sols tenen corbícules a les potes posteriors per recollir el pol·len de les flors, transporten el pol·len a l'abdomen i l'emmagatzemen als seus nius per alimentar les cries. 

Acostumen a aprofitar forats ja fets per fer el niu on pondre els ous. Les femelles construeixen diverses seccions dins els nius allargats en els quals depositen els ous  i el pol·len per a alimentar-les. Un cop tenen el niu ple, les femelles el tapen amb fang. Un cop les larves arriben a la forma adulta, surten dels nius i comencen la seva vida adulta com a abelles solitàries. Els mascles no intervenen en la confecció del niu i viuen menys temps que les femelles.

Osmia cornuta sortint del niu 

La fecundació

L'Osmia Cornuta i les altres abelles solitàries són tan bones pol·linitzadores com les abelles de la mel i és fàcil veure-les entrar o sortir dels hotels d'insectes que últimament s'han començat a instal·lar en jardins particulars i llocs públics.

Imatge cedida per gentilesa del Projecte BROT

Hotel ubicat al Parc de Cervantes de Barcelona; proporciona niu a diferents tipus d'abelles, vespes solitàries i altres insectes, afavoreix la pol·linització de les plantes i ajuda a combatre diferents tipus de plagues.  

Imatge cedida per gentilesa del Projecte BROT

L'Hotel CUBIK és un "kit" per jardins particulars que es pot muntar fàcilment. Conté niu central amb un tub de vidre que permet observar l'abella en plena activitat. 

---

Enllaços d'interès:

• Osmia cornuta [Viquipèdia]
• Projecte BROT

Dia mundial de les abelles

El 18 d'octubre de 2017 l'Assemblea General de les Nacions Unides decideix designar el 20 de maig com a "Dia Mundial de les Abelles".​
La data del 20 de maig va ser triada perquè coincideix amb el naixement d'Anton Janša qui, en el segle XVIII, va ser pioner en les tècniques modernes d'apicultura al seu país natal, Eslovènia.


Imatge: Boris Smokrovic [Wikimedia Commons]

Les Nacions Unides van declarar el 20 de maig com a Dia Mundial de les abelles amb l'objectiu de crear consciència sobre la importància dels pol·linitzadors, les amenaces a les quals s'enfronten i la seva contribució al desenvolupament sostenible.
Les abelles i altres pol·linitzadors, com les papallones, les ratapinyades i els colibrís, estan, cada vegada més, amenaçats pels efectes de l'activitat humana.
La pol·linització és un procés fonamental per a la supervivència dels ecosistemes, essencial per a la producció i reproducció de molts cultius i plantes silvestres. Gairebé el 90 per cent de les plantes amb flors depenen de la pol·linització per a reproduir-se; així mateix, el 75 per cent dels cultius alimentaris del món depenen en certa manera de la pol·linització i el 35 de les terres agrícoles mundials. Els pol·linitzadors no sols contribueixen directament a la seguretat alimentària, sinó que a més són indispensables per a conservar la biodiversitat.

Per celebrar aquest dia tan especial per a nosaltres, hem fet una volta per Wikimedia Commons i hem fet una selecció de 14 magnífiques fotografies de les nostres estimades abelles, les abelles de la mel.


Imatge: Paul Stein [Wikimedia Commons]


Imatge: Arunjayantvm [Wikimedia Commons]


Imatge: Ömer Ünlü [Wikimedia Commons]


Imatge: Paul Stein [Wikimedia Commons]


Imatge: Paul Stein [Wikimedia Commons]


Imatge: Paul Stein [Wikimedia Commons]


Imatge: Paul Stein [Wikimedia Commons]

Imatge: Paul Stein [Wikimedia Commons]

Imatge: Neil Dalphin [Wikimedia Commons]


Imatge: Yogendra Joshi [Wikimedia Commons]


Imatge: Louise Docker [Wikimedia Commons]

Imatge: Orangeaurochs [Wikimedia Commons]

Imatge: AJC1 [Wikimedia Commons]


Enllaços:

• Día Mundial de las Abejas - 20 de mayo [Naciones Unidas]
• Més articles sobre abelles en aquest bloc

Abelles CSI

Fa pocs dies, llegiem a La Vanguardia, una notícia que ens va fer ballar el cap.
Acostumats com estem al tràfec quotidià amb les abelles, no se'ns hagués ocorregut mai pensar que el comportament social de les abelles pogués tenir alguna utilitat per als humans, més enllà de la gran lliçó que suposen pel que fa la comprensió dels mecanismes que s'estableixen en la interacció entre animals i entre fauna i flora.
Però, segons investigacions realitzades a la Universidad de Granada, la complexa i ben organitzada estructura social formada per les abelles, podria tenir una utilitat definitiva de cara a l'estudi de les xarxes criminals humanes, tant des del punt de vista real com virtual.
Un equip d'investigadors comandats per Manuel Lozano i Humberto Trujillo han desenvolupat un algorisme inspirat en el sistema social de les abelles que pot ajudar a detectar i identificar de manera automàtica quins són els actors o nodes més perillosos dins d'una determinada xarxa social i les relacions de densa interconnexió entre ells. Això suposa una eina molt potent per als responsables de la seguretat pública a l'hora de prendre decisions sobre com actuar de la manera més eficient possible.
Però no només això, aquest algorisme també podria tenir altres aplicacions molt importants per a la salut pública, per exemple en el disseny d'estratègies de vacunació capaços de contenir la propagació d'una epidèmia.

Aquestes petites amigues nostres no deixaràn mai de sorprendre'ns



Per saber-ne més:

Un algoritme inspirat en les abelles ajudarà a desmuntar xarxes criminals [La Vanguardia]

Desarrollan un algoritmo, inspirado en el comportamiento de las abejas, que ayuda a desmantelar redes sociales criminales [canal UGR]

Les abelles artistes

Aganetha Dyck és una escultora canadenca que centra el seu treball en la natura. Especialment interessada en les relacions entre espècies, Aganetha Dick és coneguda per les seves creacions fetes en col·laboració amb les abelles.

Després de molts anys de dedicació i de treball amb apicultors i entomòlegs, Dyck ha trobat la manera que les abelles construeixin cel·les sobre objectes que ella posa dins el rusc. El treball de les abelles sobre aquests objectes n'altera l'estructura i la percepció que en tenim.
L'artista espera que, a més d'apreciar la bellesa de la bresca, "la gent prengui consciència de la importància del treball de les abelles."








Imatges: Look at this (CBC)

Vídeo on s'explica (en anglès) la relació artística d'Aganetha Dyck amb les abelles:


Aganetha Dyck: Guest Workers from Confederation Centre of the Arts on Vimeo.

Web d'Aganetha Dyck

Un món sense pol·linitzadors?

Fa 20 anys, un grup d'agricultors francesos va cridar l'atenció per primera vegada sobre un fenomen insòlit: el despoblament dels ruscs a causa de la desaparició de les abelles. De seguida, es va poder comprobar un fet inqüestionable: Es tractaba d'un fenomen global i afectaba especialment a zones amb una agricultura molt desenvolupada.

La preocupació per quest fenòmen ha arribat a internet i les abelles han estat "trending topic" i apareixen entre les deu consultes més buscades a Google l'any 2015.

Les abelles formen part d'un grup molt exclusiu d'insectes: els pol·linitzadors.
Els insectes pol·linitzadors són agents biòtics que cumpleixen una funció fonamental per l'equilibri ecològic. Són els encarregats de la fertilització de les flors. Ho fan arrossegant amb el cos, el pol·len de les anteres (òrgan masculí de la flor) fins l'estigma (òrgan femení). Això posa en contacte del gàmetes masculins del gra de pol·len amb els gàmetes de l'òvul femení i permet el desenvolupament del fruit. "Quid pro quo", tu m'alimentes, jo et fertilitzo.

Aquesta cooperació entre dues formes de vida diferents, és el que anomenem simbiosi.
Però les abelles no estàn soles en aquesta tasca. Els ordres Hymenoptera (abelles, vespes i formigues), Diptera (mosques i mosquits), Lepidoptera (papallones i arnes) i Coleoptera (escarabats). També són pol·linitzadors. També ho son alguns insectes pertanyents a altres grups i fins i tot, alguns pètits ocells i mamífers, especialment en zones tropicals.

S'ha pogut comprobar que altres insectes pol·linitzadors també es veuen afectats per aquesta crisi. Si Tenim en compte que gran part de la producció mundial d'aliments depèn de la pol·linització, podem imaginar quines conseqüències tindria la desaparició d'aquests col·laboradors necessaris.





Ahir mateix, Greenpeace, Publicaba un article sobre les conseqüències de la dsaparició de les abelles que recomanem: "¿Qué pasaría si no hubiera abejas?"

Com cuiden les abelles a les seves cries?

El treball cooperatiu de les abelles es veu perfectament en aquest vídeo que mostra el procés de cria de les noves abelles dins del rusc.

Les noves abelles que es desenvolupen a partir dels ous fecundats són vigilades regularment per les seves germanes grans que les mantenen en condicions òptimes. Les larves triguen tres dies a sortir i són alimentades amb gelea per les seves cuidadores durant cinc o sis dies, moment en el qual es tapa la cel·la.
La proteïna necessària per al desenvolupament es troba en el pol·len aportat per les abelles recol·lectores. Les abelles encarregades del manteniment emmagatzemen el pol·len dins de les cel·les i el fan fermentar amb saliva. Les cuidadores converteixen la massa fermentada en la gelea que, finalment, alimenta les larves.

 

Vídeo de l'Institut für Bienenkunde, Polytechnische Gesellschaft Frankfurt am Main, Goethe-Universität, Frankfurt am Main, Germany

Tot sobre les abelles

El Paleontological Research Institution's Museum of the Earth es va crear el 2003 a Nova York per oferir al públic en general una oportunitat única d'explorar el nostre món mitjançant una combinació d'exposicions d'història natural, funcions de ciències interactives i exposicions d'art. L'exposició permanent de prop de 2.500 metres quadrats del museu fa que els visitants puguin recórrer 4.500 milions d'anys d'història, des de l'origen de la Terra fins als nostres dies. El museu de la Terra, mitjançant exposicions visuals i divulgatives, anima el pensament crític sobre la vida a la Terra en el passat i avui, i com afecta la nostra espècie al món natural.

Al seu web hi podem trobar la pàgina Bee Diversity and Taxonomy dedicada a les abelles.
Aquesta pàgina està basada en el l'exposició Bees! Diversity, Evolution, Conservation que es va mostrar al Museu el setembre de 2019 i que havia de romandre oberta fins a l'agost de 2020.
Des d'aquesta pàgina podem accedir a quantitat de fotografies d'abelles, vídeos i tota mena d'informació sobre les abelles.

La pàgina està en anglès però, si demanem ajuda al traductor de Google, ens facilitarà la comprensió dels continguts:

  Welcome - Benvinguda
  Bee Diversity - Diversitat
  Bee Evolution and Fossil Record - Evolució i fòssils
  Bee-ology (bee biology) - Biologia
  Bee-havior (bee behavior) - Comportament
  Bee Nesting - Els nius
  What Bees Eat and Pollination - Alimentació i pol·linització
  Bees and Agriculture - Abelles i agricultura
  Threats to Bees - Reptes
  Frequently Asked Questions - Preguntes freqüents
  Thank You - Agraïment

Web del museu:
Paleontological Research Institution's Museum of the Earth

Web de l'expòsició:
Bee Diversity and Taxonomy

---

En aquest mateix bloc:
Totes les notícies sobre abelles

Les abelles i els brodats

 

Ava Roth és una artista de Toronto que ha desenvolupat tota una tècnica per treballar conjuntament amb abelles de la mel.
Les abelles fan la part final de cada obra. Roth combina brodats, granadures, teles, escorça d'arbre que diposita dins el rusc en els marcs de bresca, les abelles completen les peces tancant-les en patrons orgànics de bresca.
El treball de l'artista no ha estat fàcil i ha necessitat fer una gran quantitat de proves per resoldre algunes variables com determinar els materials als quals responen les abelles, el temps que cal mantenir les peces dins del rusc abans que es dipositi la mel, o transmetre als insectes quines àrees han de quedar lliures.
La intenció de l'artista és la de reflectir la delicadesa i la bellesa de la bresca elaborada per les abelles, i, alhora, fer visible la fragilitat dels petits pol·linitzadors i la necessitat de prendre mesures per evitar-ne l'extinció.
Per altra banda, els brodats dins els bastidors circulars dels tambors, són un gest de complicitat amb una feina artesanal que tradicionalment ha estat elaborada per les dones.

El resultat d'aquest treball col·laboratiu s'exposa a diverses galeries d'art. 

Ava Roth realitza també altres treballs artístics que podeu veure al seu web.

Web d'Ava Roth

http://www.avaroth.ca/

Els pesticides tripliquen la mortalitat de les abelles salvatges

Abella solitària (Anthidium florentinum). Foto: Alvesgaspar [Wikimedia Commons)

Per desgracia, ens estem acostumant a que les abelles apareguin cada cop més als mijans audiovisuals.
Aquest és un protagonisme no volgut, ni buscat, ni desitjat per aquells que ens dediquem a treballar amb els nostres petits benefactors.

Avui ens fem ressò de l'enèssim article sobre la creixent i imparable desaparició de les abelles.

En aquesta ocasió, és el diari francès "Le Monde" qui intenta explicar, un cop més, la relació entre els pesticides neonicotinoides i la desaparició de les nostres abelles i d'altres insectes pol·linitzadors.
L'article aporta, a part la informació general abastament difosa a mitjans audiovisuals, una dada esfereïdora: L'ús dels neonicotinoides multiplica per 3 la mortalitat dels pol·linitzadors.
Aquesta dada està degudament contrastada per un estudi britànic publicat el dimarts, 16 d'agost a la revista Nature Communications i signat per set investigadors del Centre d'Ecologia i Hidrologia a Wallingford i del centre d'investigació en medi ambient i sistema de subministrament Fera Science Limited de York, i demostraria que els neonicotinoides multipliquen per tres l'índex de mortalitat accelerada dels pol·linitzadors.
L'estudi s'ha dut a terme sobre poblacions controlades d'insectes po·linitzadors. Les abelles de la mel han estat excloses de l'estudi degut a la necessitat dels apicultors de moure els ruscos per cercar la millor zona d'extracció.

No ens agrada haver de publicar constantment notícies sobre la desaparició d'abelles, o de qualsevol altra mena d'animals. Seria bò que arribés d'una vegada, el dia que aquestes coses ja no s'aguéssin de publicar. Com més aviat millor. Voldria dir que la nostra consciència col·lectiva ha despertat per fi i que hem adquirit un compromís ferm amb les properes generacions.



Enllaços:
Les pesticides triplent la mortalité des abeilles sauvages [Le monde]
Impacts of neonicotinoid use on long-term population changes in wild bees in England
[Nature Communications]

El senyal d'alarma de les abelles

Els científics han descobert senyals d'alarma sofisticats en les abelles de la mel

Tots els animals socials, aquells que viuen en comunitats més o menys nombroses, necessiten comunicar-se entre ells, d'això en depèn en bona part la seva subsistència com a grup.
A mesura que els investigadors han anat obtenint més dades, han pogut aprofondir en el coneixement dels sistemes de comunicació i entendre la complexitat del llenguatge animal.

No cal dir que, pel que fa les nostres petites amigues de la mel, que aquest coneixement creixent de les formes de comunicació de les abelles ens podrà ajudar a millorar la relació entre l'apicultor i les colònies que habiten els ruscos.



La dansa de les abelles

Cada espècie utilitza un llenguatge que li és propi. La dansa és un dells, precisament el que utilitzen les abelles per comunicar-se, per notificar-se determinades condicions favorables o desfavorables per a la comunitat. És sabut, per exemple, que una abella que descobreix una font d'alimentació, és capaç de explicar-ne la ubicació exacta a la resta d'individus a través del moviment del cos, executant un seguit de moviments estereotipats que nosaltres associem a una dansa. Aquests moviments transmeten un missatge que activa determinats protocols. D'aquesta manera cada individu coneix exactament què ha de fer en cada moment. Un senyal d'alarma, tindria prioritat sobre un senyal de cerca d'aliment, a partir d'aquest moment, tota la població del rusc es prepara per encarar el perill que els ha estat comunicat.

Estudis molt recents, han permès observar que les abelles distingeixen diversos tipus de perills o d'amenaces i fan servir el cap per difondre'n la informació. L'emissor fa topar el cap amb el cap del receptor, la informació es transmet a través de l'impuls vibracional generat per la topada. La reacció de la colònia és diferent en funció del tipus de perill i de la situació.
Segons manifesta l'investigador James Nieh, "Sorprenentment, el nivell de perill del senyal està codificat a través de la durada de cada impuls, la freqüència de la vibració, el seu to i el context del perill".



En el vídeo, les tres topades estàn marcades amb una senyal acústica.

Nieh Lab

Llegit a National Geographic España:
Alerta en la colmena: así dan la señal de alarma las abejas